Palau de la Generalitat, Barcelona
El govern a atorgar el Premi Nacional de Comunicació a Olga Viza i el Premi Nacional de Periodisme a Manel Alías. El jurat també va decidir que el Premi Nacional de Comunicació Publicitària i Corporativa recaigués en la marca Cupra.
El Premi Nacional de Comunicació va recaure en la periodista Olga Viza López, en reconeixement de la seva llarga trajectòria de 40 anys de professió, durant els quals va ser un referent per a les dones periodistes amb la seva feina en un àmbit especialment masculinitzat com és el periodisme esportiu. Viza va començar la seva carrera a RTVE, amb la cobertura de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona, i va treballar en diversos mitjans, com Antena 3, on va presentar i dirigir els informatius.
El jurat dels premis també va decidir, per unanimitat, atorgar el Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació a Manel Alías Tort, ex aequo amb tots els periodistes, càmeres i professionals de la informació que van cobrir la guerra d’Ucraïna pels mitjans catalans. El jurat en va destacar l’esforç i el repte per garantir el dret a la informació de la ciutadania, així com el rigor i el respecte a la deontologia professional amb què van cobrir el conflicte. D’Alías, a més, se’n va premiar el compromís amb la informació, la perspectiva de gènere i la defensa dels drets humans en les seves cròniques des de la regió del Donbass, que van visibilitzar històries humanes més enllà de les fonts oficials.
Finalment, el Premi Nacional de Comunicació Publicitària i Corporativa va ser per a la marca Cupra, el seu equip de màrqueting i les agències que hi van treballar. El jurat dels premis en va valorar la capacitat d’haver-se fet un lloc, en només quatre anys i des de Catalunya, en un sector tan competitiu com el de l’automoció, vinculat a valors com la sostenibilitat i l’electrificació.
Aquell any es va decidir remodelar els Premis Nacionals de Comunicació i establir tres úniques categories, per adaptar-los a la realitat canviant del sector. Així, es van eliminar els premis per sectors que s’atorgaven fins aleshores (ràdio, televisió, premsa i mitjans digitals) i es van fusionar en un únic premi de mitjans de comunicació, entenent el caràcter transmèdia de les empreses del sector.