El Vendrell, Tarragona
Des de l’inici de la legislatura es va decidir reformular els actes institucionals amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, iniciant-los amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat i la hissada de la senyera. També es va decidir descentralitzar aquests actes i fer-los en espais oberts arreu del país.
L’any 2021 es va lliurar la Medalla d’Or a Arcadi Oliveres, a títol pòstum, i a Josefina Castellví. L’acte va tenir lloc al Vendrell, vil·la nadiua de Pau Casals. En concret, a la plaça Bach, davant del monument al mestre, obra de l’artista Josep Maria Subirachs. La cerimònia es va iniciar amb la hissada de la senyera per part de la formació de la guàrdia d’honor del Cos de Mossos d’Esquadra i la interpretació d’El cant de la Senyera, a càrrec del Cor Zóngora del Vendrell. A continuació el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va lliurar les medalles als familiars dels dos distingits, en un acte conduït per la periodista Núria Jar. La cantant Marina Rossell va interpretar l’Himne Nacional de Catalunya, acompanyada al piano per Xavi Lloses.
La Medalla d’Or de la Generalitat El Govern va acordar el 31 d’agost atorgar la Medalla d’Or a Arcadi Oliveres “per la seva destacada trajectòria cívica, acadèmica i social”, i a Josefina Castellví, “per la seva destacada trajectòria com a oceanògrafa, biòloga, investigadora científica i escriptora”. Amb la concessió de la Medalla d’Or a Arcadi Oliveres la Generalitat es va voler “honorar un dels referents socials més estimats de la Catalunya contemporània”. I amb la distinció a Josefina Castellví es va voler “honorar una de les pioneres de la investigació científica a Catalunya” que, “amb la seva trajectòria i el seu talent, ha obert el camí a moltes dones científiques, fet que –conjuntament amb el seu prestigi i projecció internacional– la situen com un autèntic referent per a les noves generacions de científics”.
Arcadi Oliveres i Boadella va néixer a Barcelona el 1945 i va morir a Sant Cugat del Vallès el passat 6 d’abril. Era economista i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la dictadura franquista va formar part del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i de l’Assemblea de Catalunya. Va participar en els primers moviments pacifistes com a membre de Pax Christi i en la creació del Casal de la Pau de Barcelona. L’estiu del 1976 va participar en l’organització de la Marxa per la Llibertat i fou detingut a la Sénia per la Guàrdia Civil. El 1977 va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). Va ser president de Justícia i Pau de 2001 a 2014, cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes, promotor de la banca ètica a Catalunya i participant a diferents edicions del Fòrum Social Mundial. També va formar part de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i de la Societat Catalana d’Economia. Va escriure diversos llibres i articles. També va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi ICIP Constructors de Pau 2017.
Josefina Castellví i Piulachs va néixer a Barcelona l’any 1935. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona el 1957, i fou reconeguda amb un Premi Extraordinari. Aquell mateix any va aconseguir una beca del Govern francès per estudiar bacteris marins a la Universitat de la Sorbona. A París s’especialitza en oceanografia i participa de les primeres expedicions oceàniques. El 1984 es va convertir en la primera dona catalana —conjuntament amb Marta Estrada— que va participar en una expedició internacional al Pol Sud. Aquest mateix any va ser nomenada delegada del CSIC a Catalunya i dos anys més tard va dirigir la coordinació de la presidència d’aquest Consell. Entre 1987 i 1994 va viure a la Base Antàrtica Espanyola a l’Illa de Livingston, els primers dos anys com a coordinadora de la instal·lació i entre 1989 i 1994 com a directora. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida. Entre els anys 2000 i 2007 i entre el 2012 i el 2016 va formar part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, ocupant-ne la vicepresidència en els períodes 2004-2007 i 2012-2016. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2003), el premi Català de l’Any (2013) o el Premi Nacional de Cultura (2013).