Gràcies per assistir a aquesta trobada, de nou aquí al Palau de Pedralbes, que ens ha de servir a la jornada d’avui per fer balanç de la feina feta, però sobretot a partir de la feina feta conjurar-nos per seguir avançant per consolidar el canvi de paradigma en l’àmbit de la salut mental que s’ha començat a impulsar i culminar el salt endavant que estem treballant entre totes i tots que és del tot necessari.
Visualitzar els trastorns i les problemàtiques vinculades a la salut mental com un dels principals problemes de salut a nivell de Catalunya i definir una estratègia de país que permeti abordar aquestes problemàtiques ha estat una de les meves prioritats des del primer dia com a president. En anteriors ocasions he pogut recordar que el meu primer acte com a president va ser precisament visitar l’espai de l’espai de salut mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, però més enllà d’aquesta visita al llarg d’aquesta legislatura a través del pacte, a través del treball pressupostari, del treball interdepartamental i d’alguns projectes en concret. També el ple monogràfic del Parlament sobre salut mental que vaig impulsar ha estat una de les prioritats, uns dels eixos de la feina feta a la legislatura.
Tres anys més tard, crec que podem dir que hem avançat, però que, òbviament, encara queda moltíssima feina per fer i que els canvis que volem provocar no es produeixen tan ràpid com ens agradaria. Tot i això sí que m’agradaria poder destacar el camí recorregut en tant que l’avenç és inequívoc i el camí recorregut si el mirem enrere és el que ens ha d’animar i esperonar a continuar treballant amb el compromís i amb l’energia que ens heu transmès tots vosaltres per seguir impulsant tots els canvis necessaris, per trencar tots els estigmes que a dia d’avui encara existeixen i sobretot oferir les eines, els recursos i les oportunitats per a les persones que pateixen problemes de salut mental. Totes les eines, recursos i oportunitats que necessiten, tant elles com els seus entorns d’amistat, el seu entorn social, el seu entorn familiar i professional.
No tinc cap mena de dubte que aquest canvi de paradigma l’hem començat a fer, que probablement des del punt de vista institucional o de les prioritats polítiques veníem de massa enrere, però que teníem i tenim avui com a gran actiu la bona feina, l’excel·lent feina dels professionals i evidentment de les entitats i associacions, que des de fa moltíssims anys mostreu un compromís absolutament abnegat des de l’oferta de serveis, d’eines, de recursos, des de la difusió, des de la conscienciació i des de la gestió de les diferents casuístiques. I aquí tinc clar que com en tants altres àmbits han estat l’àmbit professional de les entitats, de la ciutadania organitzada, la que ha marcat el camí de les institucions i que nosaltres hem treballat per poder estar a l’alçada.
Per tant, voldria agrair-vos la vostra perseverança, tenacitat i compromís per obrir camí. Avui tenim una societat cada vegada més conscienciada sobre la necessitat d’atendre i cuidar la nostra salut mental i no tinc cap mena de dubte que és gràcies a la feina que porteu fent des de fa molts anys. Però el canvi de paradigma no és només canviar la mirada social sobre la salut mental, no és només visualitzar els problemes que té una part important de la població i que tots podem tenir i parlar-ne sense por a l’estigma social també vol dir reforçar l’acció de govern, les polítiques i això es demostra en personal i recursos per preparar les institucions, els serveis públics, per fer front a una realitat que ens pot afectar a tots i a totes i que afecta el conjunt de la societat i que és especialment dura amb els col·lectius més vulnerables. Per tot això hem tractat la salut mental com una de les prioritats de país. Per primera vegada s’ha treballat de manera transversal en tots els àmbits de govern amb un objectiu que és posar al centre els drets de la persona i acompanyar el canvi de cultura a l’hora d’atendre les persones amb problemàtiques relacionades amb la salut mental.
Aqui m’agradaria citar alguns exemples que estic convençut que els meus companys i companyes d’aquesta part de la taula podrien explicar d’una manera molt més exhaustiva i amb molt més coneixement concret que no pas jo. Però per exemple m’agradaria citar el primer pla de prevenció del suïcidi a Catalunya 21-25, la planificació i l’inici del procés de reconversió de llargues d’estada psiquiàtrica, les formacions i el suport per una escola més inclusiva els programes específics d’esport escolar inclusiu, les formacions específiques als cossos de seguretat o també d’altres encarades o benestar emocional.
També des del punt de vista del coneixement dels estudis sobre salut mental en diferents sectors, per exemple s’ha fet en l’àmbit del sistema universitari de Catalunya i tota la feina feta també des de l’àmbit de la inserció laboral, que ha estat especialment visible en un programa que vaig poder conèixer de primeríssima mà, que és el programa Ocells de Foc, que realment ha ofert noves oportunitats, no només laborals, sinó també d’acompanyament comunitari a joves amb problemàtiques de malestar emocional, i en el qual, d’una manera o altra, ja hi han passat més de 30.000 joves.
I escoltar com els joves explicaven i compartien quines eren les seves problemàtiques amb el benestar emocional, amb la salut mental, la soledat que senten molts d’ells, malgrat que és la generació més connectada de la història de la humanitat, era un estímul a continuar millorant les polítiques en l’àmbit de la salut mental i anar-hi apostant. Però més enllà dels reforços, és a dir, d’una aportació incremental de fer més, reforçar els serveis i atendre les urgències del moment per afrontar el repte que tenim per endavant. Crec que era imprescindible una estratègia de país en l’àmbit de la salut mental.
Això és el Pacte Nacional per la Salut Mental i el Benestar Emocional que heu vingut treballant en tot aquest espai, que avui culminem amb la presentació de les principals conclusions i per tant el que correspon i a més amb molt de gust fer i crec que cal subratllar-ho molt, és agrair-vos la dedicació, les hores, l’esforç que heu dedicat tots vosaltres, la passió i el coneixement que heu aportat. Hi ha una extraordinària feinada a darrere de tots els treballs que presentarem avui i hi ha molt d’esforç perquè el pacte sigui una realitat.
El dia que vam constituir la taula, ho fèiem amb tres encàrrecs. El primer era definir l’estratègia de salut mental que havia de donar forma al pacte. Després, fer el seguiment, coordinació i validació de les propostes d’actuació elaborades pels diferents grups de treball. I en darrer lloc vetllar per les propostes que van sortir del ple del Parlament sobre salut mental celebrat el desembre del 2021.
Crec que els objectius, evidentment, i encara hem de ser molt més ambiciosos, queda molta feina per fer, però crec que els objectius s’han complert el pacte i les conclusions que avui presentem és la millor mostra de la feina feta en convenciment amb valentia amb voluntat transformadora.
Jo voldria agrair-vos de nou a totes les persones a les entitats que us hi heu involucrat. També gràcies a les diferents unitats del govern i altres àmbits institucionals. I, evidentment, també volia fer un agraïment personal a la Magda Casamitjana per tota la feinada feta durant aquest temps.
Crec que s’han posat les bases d’un camí que encara té molt de recorregut per endavant, però que avui disposar d’un sistema d’atenció a la salut mental dels més avançats i pioners del món que pugui donar resposta a totes les problemàtiques de totes les persones arreu de tot el país. Avui estem més a prop del que es mereix la ciutadania de Catalunya. Per tant, moltes gràcies a totes i a tots per fer-ho possible. Ha estat feina vostra. Jo faig em faig el només em faig el reconeixement i per tant gràcies per la vostra feina i a continuació té la paraula la vicepresidenta del govern.