Avui crec que a tots plegats se’ns fa difícil mantenir la formalitat protocol·lària en aquest acte. És absolutament emocionant trobar-nos de nou al Palau de la Generalitat, la seu del Govern de Catalunya, del qual molts de vosaltres en vau formar part i, precisament per formar-ne part, vau ser empresonats i heu estat durant més de tres anys i mig de les vostres vides tancats a la presó.
Per això, avui el que ens vindria de gust és deixar-nos de faristols, és deixar-nos de declaracions i aquesta abraçada que us hem fet a l’entrada, poder-la continuar perquè és sincera, perquè és honesta i perquè ens surt del fons del cor. Abraçar-vos a tots i a totes vosaltres per cadascuna de les vegades que no ho hem pogut fer, que hi ha hagut un vidre entremig. Si em passa a mi, si els hi passa als meus companys i companyes, no vull imaginar com ho esteu vivint vosaltres i les vostres famílies.
Però retrobar-vos avui al Palau de la Generalitat demostra el vostre compromís infranquejable amb el país i la seva gent. Demostra el vostre compromís amb el benestar, el progrés i la llibertat de la ciutadania. I aquest compromís es mereix tota la institucionalitat i solemnitat del moment. Per això avui intentarem sobreposar-nos a l’emoció per traslladar-vos tot el nostre reconeixement i tota la nostra admiració.
Un reconeixement incondicional pel vostre compromís amb la democràcia i amb la llibertat de Catalunya. Un compromís amb que la ciutadania del nostre país pugui decidir pacíficament, lliurement i democràticament quin ha de ser el futur d’aquest país. Ho heu donat tot per fer possible que Catalunya decideixi el seu futur a través d’un referèndum d’autodeterminació. I això, sense cap mena de dubte, us converteix en uns referents.
El que vau fer és honest i el que vau fer és noble. Per això vau entrar a la presó convençuts de ser víctimes d’una injustícia i en sortiu amb tota la tranquil·litat de qui no ha de demanar perdó per a res. En sortiu amb un compromís reforçat amb els valors de la llibertat i dels principis més bàsics de la democràcia i dels drets humans.
Aquest compromís, com a Govern de Catalunya, ens el fem nostre. Perquè som conscients que avui res s’acaba i que ens correspon perseverar, perseverar i perseverar. Fins que la repressió cessi del tot i fins que es respecti la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya. Per això seguim entossudits a fer inevitable l’amnistia i l’autodeterminació. Perquè us mereixeu que se us reconegui que no vau cometre cap delicte. Perquè heu de recuperar tots els vostres drets polítics, perquè els exiliats i les exiliades han de poder tornar a Catalunya sense por de ser perseguits per la justícia.
Per això avui hi ha també aquestes cadires buides, perquè hi falta el president Puigdemont, hi falta el conseller Comín, el conseller Lluís Puig, la consellera Clara Ponsatí, hi falten l’Anna Gabriel i la Marta Rovira. I esperem que ben aviat les puguem rebre també com fem avui amb tots vosaltres, aquí al Palau de la Generalitat de Catalunya.
S’ha d’acabar d’una vegada per totes l’ofensiva judicial contra el moviment per l’autodeterminació de Catalunya, s’ha d’acabar d’una vegada per totes l’ofensiva del Tribunal de Cuentas contra l’independentisme que afecta a centenars de persones en diferents causes.
I perquè la via democràtica per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat Espanyol passa inevitablement per la democràcia, passa per l’exercici d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.
I que ningú s’equivoqui: seguim entossudits a fer possible la independència de Catalunya, a fer realitat la República Catalana, perquè el nostre compromís amb la gent, el nostre compromís amb la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya és irrenunciable. La vostra llibertat ens fa més forts.
Comptem amb tots vosaltres per continuar la lluita contra la repressió i en defensa de la democràcia. Res us podrà fer recuperar els tres anys i mig llargs que heu estat privats de llibertat i de les persones que més us estimeu. Res us tornarà tot el temps que heu estat a la presó.
Per això és necessari fer el reconeixement d’avui, i fer-ho amb el convenciment que el millor que podem oferir és seguir lluitant per l’amnistia i l’autodeterminació, perquè tothom recuperi la seva llibertat, perquè no només surti la gent de la presó, sinó que no n’entri ningú més. Perquè tots els catalans i catalanes puguem decidir lliurement i sense por, quin ha de ser el futur d’aquest país.
Després de més de tres anys, heu pogut tornar a abraçar la vostra família i els vostres amics i amigues, a totes les persones que més estimeu. I això ens fa enormement feliços. Per tant, gaudiu-ne, perquè us ho mereixeu.
Gràcies, vostre compromís amb la democràcia i la llibertat, el vostre compromís amb Catalunya. Gràcies pel vostre compromís amb fer de Catalunya una república europea, justa, lliure, democràtica, feminista, verda i plenament lliure. Gràcies, en definitiva, pel vostre compromís amb el país i amb la seva gent. Gràcies, Carme, Oriol, Jordis, Raül, Josep, Dolors, Quim, mil i una gràcies.
No tingueu cap dubte que tornarem a vèncer.