Tots els que esteu implicats en el model industrial del país sigueu benvinguts i també permeteu-me que comenci agraint la implicació de tots els que sou aquí per haver assolit aquest acord nacional, aquest Pacte Nacional per la Indústria que és verdaderament un acord de país.
Catalunya serà industrial o no serà. Moltes vegades fem diferents derivades d’aquella frase, Catalunya serà ics o no serà, però el que és evident que el procés d’industrialització del nostre país és el que ha transformat els paisatges dels nostres pobles i ciutats, ha creat les grans conurbacions urbanes, n’explica les infraestructures que tenim, ha estat el motor de la creació d’una base econòmica que ha permès finançar l’estat del benestar, encara no amb tota la sobirania sobre els recursos fiscals del nostre país, és el que ha permès garantir durant molt de temps l’ascensor social i consolidació d’una amplíssima classe mitjana al país que avui, després de canvis en aquest model econòmic, està en risc i, per tant, és imprescindible que puguem donar-hi respostes.
Catalunya serà industrial o no serà, perquè és el que ens ha permès connectar-nos més i millor amb el mon. És el que ha permès augmentar la nostra competitivitat, enllaçar Catalunya amb el conjunt del planeta i enfortir des de la cohesió social també la nostra personalitat col·lectiva, el que és la identitat col·lectiva suma de la diversitat del nostre país. És el que ha permès també un país cohesionat, un país que garanteix la prosperitat, un país que s’estima la seva llengua i la seva cultura.
L’acord d’avui està profundament marcat per un context dels darrers anys que estem decidits a revertir, però també en un context global que ens posa sobre la taula una sèrie d’adversitats sobrevingudes que hi estem donant resposta i estem obligats a donar-ne encara molta més intensitat.
Les conseqüències provocades per la pandèmia com la interrupció de subministraments a escala global, el desajust en la recuperació de l’activitat en tot el planeta que comporta avui que determinades matèries primeres hagin augmentat molt de cost, o determinats components industrials sigui difícil garantir-ne un subministrament continu, la inflació, especialment els costos energètics exceptuats per la invasió russa d’Ucraïna, han derivat en un període de dificultats i d’incerteses.
I davant de les incerteses, certeses. Davant de les dificultats, solucions a través d’una resposta coordinada, transversal i efectiva.
Aquesta complexitat no ens ha de tirar enrere, al contrari, l’hem d’afrontar amb tota la seguretat, tot el convenciment i tota l’ambició de que, sent conscients que treballem des de la concertació i el diàleg social, tenim capacitat de fer avançar el país i d’aconseguir allò que ens proposem.
Atendre les urgències del moment, evidentment, les d’avui i les de la setmana vinent i dels propers mesos, però també pensant en els canvis estructurals que han de dibuixar un futur diferent. I això vol dir ser agosarat, això vol dir marcar-nos grans objectius transformadors.
Aquest govern té per objectiu una reindustrialització verda, digital i generadora de llocs de treball de qualitat a Catalunya.
I això és el que fem avui conjuntament, no el govern, sinó el conjunt del país, el conjunt de les organitzacions vinculades a la indústria del país a través del Pacte Nacional per la Indústria, que implica el conjunt dels agents socials en aquest gran consens sobre com enfortir i potenciar la indústria catalana.
Avui aquest acord compta amb el suport i l’aprovació de les organitzacions sindicals i empresarials representatives de Catalunya, de col·legis professionals, dels grups parlamentaris, d’associacions municipalistes, de les universitats, de les cambres de comerç, de les cooperatives, dels centres tecnològics i del propi govern. Per això diem que és un acord de país, és un Pacte Nacional, perquè hi és tothom i representa la Catalunya sencera.
I això ens permet treballar amb aquesta mirada llarga ens permet pensar en gran, superant la visió del dia a dia, que evidentment ens condiciona, però que hem de superar, sobretot quan planifiquem a mig i llarg termini, si volem avançar, si volem transformar i construir un futur millor. I per això és imprescindible acompanyar el consens i les voluntats de recursos i mesures específiques, amb inversions que fan efectiu l’acord que hem arribat.
Per això, el Pacte Nacional per la Indústria té un impacte pressupostari de més de 3.000 milions d’euros, 400 dels quals provenien dels fons Next Generation, per transformar i impulsar la indústria catalana, per fer que la industria segueixi sent el motor no només econòmic sinó també el motor social del país. Per millorar-ne la competitivitat, en un món global on estem obligats a treballar millor, d’una forma més productiva, més eficaç, per millorar la resiliència de la qual tant n’hem parlat avui i sobretot el valor afegit, per seguir amb un procés d’internacionalització que situa a l’economia catalana, a la industria catalana com una de les més internacionalitzades d’Europa, ii que és garantia sobre tot en aquests anys de turbulències econòmiques de tenir aquesta orientació global i per tant permetre que aquesta reiliencia de la que parlem sigui una realitat. Però, sobretot, per seguir creant llocs de treball de qualitat.
Si tot el que hem dita anteriorment si això no serveix per generar llosc de treball de qualitat, que permetin garantir la qualitat de l’ascensió social, no servirà per consolidar la cohesió social del país.
Hem d’aprofitar les oportunitats que tenim al davant i superar els reptes i les complexitats que coneixem: dels diferents sectors de la nostra industria: el sector de l’automoció, l’energia, la indústria alimentària, les empreses punteres tecnològiques o la digitalització. I cal fer-ho millorant la sostenibilitat amb compromís amb l’entorn, amb el medi ambient i la salut del planeta, que vol dir amb la salut de les persones.
Amb aquest acord, que avui signem, construïm un futur millor per el conjunt de la ciutadania. Són eines a disposició de tothom, recursos per acompanyar l’emprenedoria i ens conjurem per crear prosperitat i que sigui una prosperitat compartida.
Necessitem, com un dels eixos que s’ha presentat per part de la directora general d’Indústria, dotar el país d’unes infraestructures que funcionen i de qualitat. I, malauradament, en les darreres hores hem hagut de veure com infraestructures vitals pel funcionament del país, també per la mobilitat de treballadors i treballadores, doncs avui han tingut incidències que són inacceptables, que hem de conjurar-nos perquè no es tornin a produir, i que hem de reivindicar una major inversió, en aquest cas de les administracions competents per tal d’evitar que això es produeixi en un futur. Un país que s’aprecia a si mateix no pot acceptar el que ha passat avui a Rodalies.
Ens afecta a tots i a totes, especialment als treballadors i treballadores, i a les empreses que avui han vist afectada la seva activitat per aquesta incidència. Però tornem al Pacte nacional per la indústria. Volem que aquest pacte serveixi per crear benestar per allò que hem dit tantes vegades, posar la vida al centre, posar les oportunitats de tota la ciutadania al centre i l’aposta per la indústria n’és un element clau.
El pacte que hem signat avui és un punt de partida. S’anirà desenvolupant al llarg d’aquests tres propers anys amb una comissió de seguiment, amb una avaluació constant. Ens genera responsabilitats a tots, ens posa deures a totes i a tots, principalment, i com ha de ser, no podria ser d’una altra manera, el govern del país, però també evidencia que amb la concertació social i amb el compromís de la ciutadania, aquí ens podem assolir els objectius. Moltes gràcies a totes i a tots per fer-ho possible endavant amb la Catalunya industrial.