Ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Avui fa cinc anys de l’1 d’octubre. Tots i totes recordem on érem i què vam fer aquell dia. Portant les urnes, passant la nit als col·legis electorals, defensant les escoles, votant… Sabem que vam viure un dia històric. Que forma part de la memòria col·lectiva del país com un dia en què vam demostrar tot el nostre compromís democràtic. Tota la nostra voluntat de ser i tot l’amor per la llibertat. L’1 d’octubre de 2017 vam demostrar un immens desig col·lectiu de decidir lliurement el futur de Catalunya.
Sens dubte, una gran victòria. Una gran lliçó de valors democràtics davant la repressió de l’Estat que ens ensenya que el camí cap a la República catalana és el camí dels drets i les llibertats. És el camí de la democràcia.
L’1 d’octubre de 2017 va ser possible gràcies a la gran aliança entre institucions, societat civil i ciutadania. Una aliança infranquejable on cadascú va jugar el seu paper. Treballant conjuntament. Amb confiança. Amb complicitat.
Així vam portar les urnes i les paperetes. Així vam crear el cens universal. Així vam obrir i defensar els col·legis. Així vam superar la por enfront la repressió policial. Davant les porres contra ciutadans i ciutadanes lliures que només volíem votar, Catalunya es va defensar amb urnes i vots. I això ens fa imparables.
Tots els membres del Govern de la Generalitat de llavors, començant pel president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras n’estan pagant un preu molt alt. I amb ells, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Líders de la societat civil. Diputats i diputades. Alcaldes i alcaldesses. Servidors i servidores públics. I molts ciutadans i ciutadanes anònims.
Presó, exili, multes i inhabilitacions. La suspensió de les nostres institucions. L’amenaça judicial que encara perdura. El cost personal per moltes de les persones que hi ha darrera de l’1 d’octubre és altíssim.
Persones que ho han donat tot perquè poguéssim votar i que mereixen, no només un sentit reconeixement col·lectiu, sinó també tot el nostre acompanyament. Donar-los suport. No deixar-les mai soles. I fer tot el que estigui a les nostres mans per posar fi a tota forma de repressió. Perquè si volem guanyar —que guanyarem— no podem deixar a ningú enrere. I per això treballem per l’amnistia.
Avui, la il·lusió i l’esperança de l’1 d’octubre ens aporten moltes lliçons i aprenentatges. Hem de tornar a trobar-nos. Tornar a treballar en positiu en allò que ens uneix de forma inqüestionable. En allò que avui encara desperta tot el nostre orgull.
Hem de tornar a unir-nos a través de l’ampli consens que Catalunya ha de decidir lliurement, de forma col·lectiva i en pau, quin ha de ser el futur polític del país.
Un dret democràtic del tot irrenunciable que hem d’aconseguir tornar a exercir assegurant que tothom se senti cridat a votar i garantint l’acompanyament de la comunitat internacional i que totes les parts implicades reconeixen el resultat.
Per això vull proposar un Acord de Claredat per determinar quan i com Catalunya ha de poder exercir de nou el dret a decidir. Vam fer el referèndum de l’1-O i farem que Catalunya torni a votar.
Ho tornarem a fer possible per donar resposta a l’àmplia, sòlida i transversal majoria de la ciutadania de Catalunya que vol decidir en llibertat el futur del país.
I ho tornarem a fer perquè aquesta és la via per resoldre el conflicte polític amb l’Estat. Ho tornarem a fer perquè som molts els que volem que Catalunya sigui un país lliure. Perquè sabem que així construirem un país més just i més pròsper.
Per això hem de tornar a parlar de democràcia. Hem de tornar a centrar-nos en el dret a vot, en els drets i llibertats que tots tenim i que volem exercir amb plenitud.
Perquè quan ho hem fet, hem avançat com mai abans.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Hem de tornar a defensar la democràcia.
Per convenciment amb els drets i les llibertats col·lectives. I perquè com més democràcia, més a prop serem de la independència.
Moltíssimes gràcies a tots i totes els que vau fer possible l’1 d’octubre. Des de les institucions i la societat civil, però també des de tots i cadascun dels col·legis del país.
Gràcies a tota la ciutadania que vau anar a votar aquell dia. Els que vau votar sí i els que vau votar no.
Gràcies per defensar la democràcia. Per defensar el dret a decidir de forma col·lectiva quin ha de ser el futur polític del país.
Molt bona tarda a totes i a tots.
Visca Catalunya i visca la llibertat.