Ciutadanes i ciutadans de Catalunya,
Una nació és la seva gent. Per això, les primeres paraules amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya han de servir per mostrar un sentit record per totes les persones que ens han deixat a causa de la Covid-19 i oferir també una càlida abraçada a tothom que ha perdut algú estimat. Avui, malgrat l’avenç de la campanya de vacunació, hi continua havent molts catalans i catalanes que pateixen la Covid. A tots ells i a totes elles els desitjo una ràpida recuperació. Al seu costat hi ha tot el sistema públic de salut, assistencial i d’emergències que des del març del 2020 treballa incansablement per protegir la nostra salut, per curar-nos, per salvar-nos.
Per això, des d’aquí, des de l’Hospital de Sant Pau, que acull també un centre de vacunació, vull fer un reconeixement a tots els professionals sanitaris, de residències i a la resta de servidors i servidores públics que conjuntament amb els professionals d’activitats essencials han procurat pel nostre benestar durant tots aquestes mesos.
I és que la pandèmia condiciona i continuarà condicionant les nostres vides. Ha provocat una profunda crisi social, econòmica i emocional que agreuja les dificultats preexistents i es barreja amb el conflicte polític amb l’Estat que des de fa massa temps resta pendent de resoldre i que genera molta frustració a tots els catalans i catalanes que volem decidir el futur del país en llibertat.
Aquesta és la realitat que vivim com a país. I davant d’ella, tenim l’obligació de mostrar tot el nostre inconformisme. D’alçar el cap i començar a posar les bases d’una nova societat, d’un nou país que desperti tota la seva energia, tota la seva creativitat, tot el seu talent i els posi al servei d’un país de benestar i ple d’oportunitats per a tothom. Sé que en plena crisi tot es veu difícil. Impossible, fins i tot. Però estic convençut que com a societat tenim la força per impulsar el conjunt de transformacions que necessitem per avançar de nou.
Necessitem una transformació social i econòmica que tingui l’ambició de fer de Catalunya un país de referència pel seu progrés, per la seva qualitat de vida que assegura a la seva ciutadania. Necessitem una transformació feminista que eradiqui tota forma de violència i discriminació i ens alliberi del vell masclisme que encara avui continua dominant espais de la nostra societat.
Necessitem una transformació verda per afrontar el canvi climàtic, per adaptar-nos-hi i mitigar-ne els efectes. La defensa del medi ambient i de la biodiversitat ha de guiar totes i cadascuna de les decisions que ens pertoca prendre, i ho ha de fer tenint ben present el llegat que volem deixar a les generacions que venen.
I finalment, necessitem una transformació democràtica basada en el compromís cívic de tots i cadascú de nosaltres. Que millori i modernitzi la governança. I que tingui la capacitat de traduir políticament el suport majoritari de la ciutadania de Catalunya a l’amnistia i a l’autodeterminació.
Aquestes quatre transformacions són del tot imprescindibles per superar l’actual situació. Per recuperar tota l’empenta i voluntat de progrés que tenim com a país. De ben segur que les vacunes ens hi ajudaran. Perquè són la millor eina que tenim per guanyar la batalla a la Covid. Alhora, els fons europeus Next Generation han d’esdevenir un revulsiu per aquesta voluntat transformadora. Tenim els projectes, tenim l’experiència i tenim la capacitat per invertir els fons europeus multiplicant el seu efecte transformador. Som qui millor coneix el país. Per això cal que puguem gestionar directament la part dels fons que ens correspon.
La nostra voluntat és atendre sense cap mena de dilació totes les urgències provocades per la Covid. Però aquest context de crisi no ens ha de fer oblidar que resta pendent resoldre el conflicte polític amb l’Estat. Que hi ha una àmplia majoria de la societat catalana que no vol passar pàgina i que vol decidir el futur del país votant. La crisi no ens ha de fer oblidar que els indults han tret els presos i les preses de la presó però no han aturat, ni de bon tros, una repressió que continua limitant els seus drets, que no resol la situació de l’exili i que no ofereix una sortida a totes les persones represaliades, pendents de judici o perseguides pel Tribunal de Comptes. Per això insistim, amb tota l’energia, amb tota la convicció, en la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació. En la defensa de la llibertat i la democràcia.
Avui el Parlament de Catalunya reflecteix una àmplia majoria a favor de la independència i una majoria encara més àmplia a favor de la fi de la repressió i d’un referèndum. I aquest ampli consens polític i social s’ha de traduir, novament, en una aliança entre institucions, partits, societat civil i ciutadania per recuperar conjuntament la iniciativa. Per fer inevitable un referèndum que per mi és un compromís democràtic del tot irrenunciable davant del qual no descansaré fins fer-lo realitat.
Catalunya és a les portes de fer una cosa que no havia aconseguit mai abans: obrir una negociació amb l’Estat, de govern a govern, per abordar com resolem el conflicte.
I ho fem amb el compromís de les dues parts que el resultat d’aquesta negociació compti amb l’aval de la ciutadania de Catalunya a través d’una votació.
Per això hem d’afrontar la negociació amb tota l’ambició. Amb tota la fermesa de les nostres conviccions, amb tota la confiança en la nostra capacitat de sortir-nos-en. Per això l’hem d’afrontar unint esforços, construint confiances a dins i fora de Catalunya, davant d’un procés ple d’obstacles que necessitarà temps, unitat i perseverança. Fins fa poc, era del tot impensable que l’Estat espanyol reconegués la pròpia existència del conflicte polític. I malgrat les dificultats evidents, hem aconseguit que l’Estat segui en una mesa de negociació on el Govern de Catalunya hi defensarem l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, amb tota la força que demostrem cada Onze de Setembre omplint places i carrers d’arreu del país.
Defensarem el referèndum perquè sabem que és la proposta més inclusiva per resoldre conflictes com el que vivim. Com ha fet i com tornarà a fer Escòcia. Un procés democràtic, lliure, on tothom pugui defensar la seva proposta en igualtat de condicions i on tothom pugui fer sentir la seva veu a través d’un referèndum avalat per la comunitat internacional. És per això que vull dirigir-me, també i especialment, als catalans i catalanes que, reflectint la pluralitat del país, avui no defenseu la independència. Teniu un plantejament polític legítim, que representa una part important de la ciutadania que cal escoltar i tenir en compte. Amb tots i totes vosaltres, estic segur que podem coincidir en que la millor manera de dibuixar un futur compartit és posar les bases per a què totes les propostes es puguin dur a terme si compten amb l’aval de la majoria de la ciutadania.
Per això defenso el referèndum com la proposta més inclusiva. Perquè permet a totes les opcions tenir l’oportunitat de guanyar. Totes les opcions hem de tenir el dret a guanyar i totes hem d’acceptar el resultat. Perquè cap projecte de futur es pot basar en la imposició per sobre de la majoria. Per això el referèndum és la solució que ens inclou a tots. La que no obliga a ningú a renunciar a defensar els seus ideals i, alhora, ens obliga a tots a fer una proposta, una proposta de país. La meva és clara. Una república catalana, independent i europeista. Formada per dones i homes lliures que volen construir un futur compartit de benestar i prosperitat per a tothom.
Ciutadanes i ciutadans de Catalunya. Una nació és la seva gent. Sou totes i tots vosaltres. És una llengua i una cultura comunes, una història i unes institucions de govern. Però sobretot són els llaços de fraternitat que fan que la gent que compartim la vida en aquesta part del món seguim volent construir un futur compartit.
La Diada Nacional que commemorem demà, és això. L’afirmació col·lectiva que som una nació i que som un sol poble.
Visca Catalunya lliure.