Ciutadanes i ciutadans de Catalunya, vull desitjar-vos a totes i a tots una molt bona Diada Nacional. Com cada Onze de Setembre demà omplirem les places i carrers, com sempre hem fet: Amb tot l’orgull. Posant en valor tot allò que ens uneix. Tot el que ens defineix com a nació. I sobretot ho farem reivindicant el desig de seguir construint, entre tots i totes, un futur ple d’oportunitats, prosperitat i llibertat per a tothom.
Abans de continuar, voldria fer arribar unes paraules de suport, estima i solidaritat al poble del Marroc, país d’origen de tants conciutadans nostres, que és víctima d’un terratrèmol que ha segat la vida a tantíssimes persones, i deixat una gran quantitat de ferits. A les víctimes i a les seves famílies, tot el nostre condol; i a les persones ferides, els desitgem una ràpida recuperació.
Estic convençut que una vegada més el poble de Catalunya tornarà a mostrar la seva solidaritat amb els pobles afectats per catàstrofes humanitàries.
Demà celebrem la Diada Nacional a punt d’arribar a la Catalunya dels 8 milions de catalans i catalanes. La Catalunya més plural i diversa que ha existit mai. Una pluralitat i una diversitat que es relliguen en un nosaltres compartit, com una nació de totes i tots, a través del català com a llengua comuna, element d’identificació col·lectiva i expressió d’una cultura pròpia en constant construcció amb aportacions d’arreu; a través de la construcció d’un país de drets i llibertats, amb oportunitats per a tothom, i a través d’una ferma, continuada i defensada voluntat de ser, transmesa al llarg dels segles per part de totes les generacions que ens han precedit.
La Catalunya dels 8 milions té un potencial extraordinari, i també reptes. Aquest és el primer missatge que volia compartir amb tots vosaltres. Hem de ser capaços d’oferir a tots els nostres conciutadans i conciutadanes les possibilitats de tenir una vida plena. Per a fer-ho, col·lectivament hem de superar les limitacions que ens impedeixen determinar lliurement el nostre futur com a poble.
El potencial de la Catalunya dels 8 milions de catalans i catalanes avui està limitat per un dèficit fiscal que ens impedeix tenir l’estat del benestar que mereixem, i per una gestió de les infraestructures des de fora del nostre territori, com el cas de Rodalies, que cada dia esdevé un peatge afegit per molts dels seus usuaris.
La Catalunya dels 8 milions és també la més global que haurà existit mai. Una Catalunya definida pels grans reptes que ho transformen tot, com el canvi climàtic que ens porta la pitjor sequera que es recorda; com la transició energètica, la digitalització o el canvi demogràfic… Però lluny de conformar-nos i ser espectadors del canvi, el que ens correspon és afrontar els reptes de cara i donar-los una sortida en clau catalana, que generi noves oportunitats i més prosperitat; que contribueixi a enfortir la cohesió social del país, i que busqui connectar Catalunya a Europa i al món.
El segon missatge que volia traslladar-vos és que tenim l’oportunitat de resoldre el conflicte de sobirania amb l’estat. Ara és el moment. Des dels principis democràtics i escoltant la ciutadania. La via és clara i cada vegada som més els que la practiquem: fermesa, negociació i democràcia. Per superar definitivament la repressió. I assentar les bases perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir sense cap límit quin ha de ser el futur polític del país.
Sabem que és difícil, que l’estat no ens ho posarà fàcil i que no ens regalarà res; que sempre hi haurà qui remarà en contra i que intentarà desfer tots els avenços que hem fet. Però també sabem que no hi ha res impossible. I que si sumem esforços i treballem conjuntament tindrem molta més força per aprofitar totes les oportunitats que se’ns obren. Com els resultats de les últimes eleccions al Congrés de Diputats.
Catalunya ha frenat l’extrema dreta. I Catalunya té la clau de la governabilitat de l’estat. Per això avui hem d’aprofitar aquesta força per fer possible tot allò que fins ara no era possible. L’amnistia com la garantia que ningú més entrarà a la presó i que els exiliats i exiliades tornaran en llibertat. La millora immediata del benestar de la ciutadania amb mesures com el traspàs de Rodalies i la fi del dèficit fiscal.
I iniciar de forma immediata una nova fase de la negociació centrada única i exclusivament en el fons del conflicte. Una nova fase de la negociació on el govern de l’estat i el de Catalunya acordin com donem resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya de decidir votant quin ha de ser el futur polític del país.
Posar fi a tota forma de repressió és una condició indispensable per poder dur a terme una negociació en peu d’igualtat. Per això estem forçant al govern de l’estat a fer passes decisives per l’amnistia. A assumir-la com imprescindible i inevitable, tal i com reivindiquem des del primer dia. Aquest és el camí.
Però l’amnistia, per si sola, no resol el conflicte de sobirania amb l’estat. Catalunya vol votar lliurement sobre la independència. I fins que l’estat espanyol no doni resposta a aquesta reivindicació democràtica, el conflicte existirà.
Per això cal iniciar una segona fase de negociació. Sumant complicitats i alineant estratègies. Acordant internament una proposta inclusiva sobre com ha de votar la ciutadania de Catalunya. I defensar-la conjuntament davant l’estat per fer-la possible. Tenim eines per fer- ho com l’Acord de Claredat.
Ho podem fer. Fa quatre anys, en una situació similar a l’actual, vam aconseguir treure els presos i les preses polítiques de la presó. I avui, amb la força que tenim com a país hem de fer possible l’amnistia. Hem de fer possible una millora immediata del benestar de la
ciutadania. I hem de fer possible donar un nou impuls a la negociació amb l’estat per establir les bases perquè Catalunya voti.
Siguem conscients de la nostra força. L’amnistia és el punt de partida de l’etapa que ara iniciem. No és el final de res i l’estat ho sap.
I el tercer missatge que voldria compartir amb vosaltres és que avui més que mai cal donar un nou impuls a la llengua catalana, el pilar de la nació i un element del tot essencial per la cohesió social del país.
Passos com l’oficialitat del català al Parlament Europeu i a les institucions europees o poder utilitzar la llengua catalana amb normalitat al Congrés de Diputats són importantíssims i suposen un gran avenç cap el ple reconeixement nacional de Catalunya.
Ha costat molt, com la presència cada cop més gran del català en les plataformes audiovisuals. Hem hagut de remoure cel i terra. Però ens n’hem sortit gràcies a la perseverança i la capacitat de sumar esforços.
Això ens ha d’animar a seguir avançant. Perquè hem de ser conscients que amb el reconeixement institucional no n’hi ha prou. Que tenim la responsabilitat històrica de mantenir viva la llengua i només ho farem si tots i totes ens conjurem per parlar-la. A utilitzar-la amb normalitat en tots els àmbits. Només ho aconseguirem si ens conjurem per convidar a tothom a fer-la servir, sense por, sense vergonya. Si ens conjurem per transmetre el català a la població nouvinguda, a saber sumar, cada dia, nous accents. I si ens conjurem, des del màxim consens, per no fer cap pas enrere davant dels intents de la dreta i l’extrema dreta d’arraconar el català a Catalunya i també a les Illes Balears, el País Valencià, la Franja i la Catalunya Nord.
Mantenir viva la llengua passa per això. Passa per reforçar l’escola en català com a eina fonamental per l’equitat i la igualtat d’oportunitats. I passa per posar el català a cada racó de la nostra vida. Compartim-lo amb tothom. Fem-lo eina indispensable. I defensem-lo com defensem les coses que estimem.
La Catalunya dels 8 milions ha de ser la Catalunya de la plena normalització lingüística. És clau per mantenir viva la llengua per tal que segueixi sent el ciment que cohesiona un país plural i divers.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, estem avançant cap al país dels 8 milions. Una Catalunya que construïm amb l’esforç quotidià de tots i cadascú de nosaltres. Una Catalunya ambiciosa i que pensa en gran. Que es vol més justa, més pròspera i plenament lliure. Una Catalunya que serà tot allò que la ciutadania vulgui ser i que té tot el futur per endavant.
Molt bona Diada Nacional a totes i a tots! Visca Catalunya i visca la llibertat!