Us vull agrair la vostra participació en aquest acte institucional que vol ser altaveu d’una lluita quotidiana, d’un compromís feminista que hem d’expressar no un dia a l’any, sinó exercir cada dia amb tota l’ambició per transformar el nostre entorn, per transformar les nostres vides, per transformar la societat i avançar cap a la plena normalitat, cap a la normalitat feminista, com explica clarament lema d’enguany.
Per erradicar tota forma de desigualtat, de discriminació i de violència envers les dones cal avançar cap a aquesta normalitat feminista. Per erradicar un patriarcat que hem viscut totes i tots des de petits, que ens ha configurat també unes maneres de veure el món, de comportar-nos, que hem de construir per construir un món molt millor, trencant les normes i els rols que se’ns han imposat sobre què s’espera de ser dona i ser home. I és imprescindible fer-ho per avançar cap a una societat més justa, més equitativa i més lliure.
La llibertat la tindrem si totes i tots som lliures, no només si els homes som lliures, no només si les persones que són homòfobes són lliures, no només si les persones caucàsiques són lliures, no només si aquells que entrem dins dels cànons de com sempre s’ha vist i qui ha exercit el poder són lliures. La llibertat la tindrem si som lliures totes i tots.
Tots ens autoreconeixem, ens agrada autoreconeixe’ns, com una societat moderna i avançada. com una societat moderna i avançada. Però una societat moderna i avançada no pot normalitzar determinades realitats que encara vivim avui. No podem normalitzar que encara avui les dones siguin encara excloses de la major part de posicions de poder, de lideratge i de reconeixement.
No podem normalitzar que les opinions dels homes encara avui siguin més escoltades i més tingudes en compte i que malgrat que legalment hi hagi una igualtat salarial, a la pràctica, l’ocupació dels responsabilitats, del major nombre de responsabilitat i d’espais de poder per homes facin que encara avui, de mitjana els homes cobrem molt més que les dones.
No podem normalitzar que el 51% de la població del país pel fet de ser dona se senti insegura en qualsevol espai, també dins de casa. Tot això és inacceptable i intolerable com a societat, per qualsevol país que vol ser lliure i qualsevol país que es vol democràtic.
I per això estem plenament compromesos amb una profunda transformació feminista del nostre país, per deixar de normalitzar aquelles situacions que són absolutament injustificables. I per transformar la societat, per fer-la més justa i per poder fer de Catalunya un país pioner i referent en igualtat.
Per tot això, des del govern vam apostar des del primer moment per la transformació feminista, perquè fos una de les quatre banderes del govern, creant un departament d’igualtat i feminisme per fer de la lluita feminista una lluita quotidiana i per fer arribar la normalitat feminista a tots els àmbits de les nostres vides.
Les expectatives són altes, ho sabem, però l’ambició d’aquest govern i del conjunt de les institucions del país és immensa. Tenim un repte majúscul que ens obliga a actuar amb tota la determinació, recollint l’experiència d’un moviment feminista que porta dècades de lluita i de compromís i que per ara fer el salt endavant en aquesta transformació social necessita del màxim suport institucional.
Els feminismes, en plural, perquè la nostra societat és plural, ens interpel·len, i ens interpel·len com a societat en la seva globalitat, ens interpel·len en les relacions econòmiques, en les relacions amb la natura, en la relació i com són d’acord amb la diversitat d’orígens i la diversitat també de creences de la nostra societat. I interpel·len també de forma intensa no només a les persones, a la societat, sinó a les institucions i als poders públics.
Perquè les institucions i els poders públics som els responsables de garantir els drets de les persones, de totes les persones. Siguin com siguin, vinguin d’on vinguin, estimin com estimin. I som responsables de combatre tota forma de desigualtat, de desigualtat social, econòmica, cultural, per raó d’origen, de gènere, d’orientació sexual. Aquestes desigualtats són el que realment fracturen, divideixen i afebleixen a la societat catalana.
Per això vull acabar fent un agraïment i un reconeixement al compromís. El compromís del moviment feminista. El compromís que intentem traslladar i que ens hem compromès a traslladar a aquest govern a través del Pla de Govern, de totes les actuacions que no només està fent el Departament d’Igualtat i Feminismes, sinó el conjunt del govern de Catalunya i també el conjunt de les institucions del país.
Volem impulsar aquestes polítiques públiques feministes per transformar el nostre país i per fer d’aquest país un lloc digne per a totes les persones.
Per tant, molt agraït a la consellera Tania Verge per tot l’impuls, també a tot el seu equip, totes les persones que estan plenament implicades en aquest primer departament d’Igualtat i Feminisme de la història de la Generalitat de Catalunya. I sobretot, tot plegat ha de servir per transformar la nostra societat, per erradicar un patriarcat que moltes vegades ja portem, malauradament, sortint de fàbrica, que hem de deconstruir per fer possible una societat molt millor. I el més important per fer-ho primer pas és escoltar a totes les veus.
Per això parlem d’igualtat i feminismes, en plural, perquè volem que totes les veus, també totes les veus feministes, es vegin escoltades perquè el reconeixement, el reconeixement col·lectiu, és el primer pas per a la transformació de la societat. El 8 de març no és un dia, ha de ser cada dia, i en això estem plenament implicades i implicats.