El meu agraïment a tots els assistents, a tots els que avui participeu d’aquesta trobada d’inici de la taula nacional de l’aigua.
Avui ens trobem en aquest espai de treball compartit per traçar conjuntament una estratègia de país que ens impliqui a totes i a tots per fer molt més resilient Catalunya davant d’una escassetat d’aigua que avui estem patint especialment amb la sequera, però que és evident que en els propers anys aquestes sequeres es produiran amb més periodicitat i intensitat. Per tant, davant d’aquesta nova realitat climàtica, hem de preparar-nos per canviar la manera que tenim de produir, d’aconseguir i també de consumir aigua.
A dia d’avui, el principal problema que tenim com a país continua sent la sequera i, com deia abans, no és un problema conjuntural, sinó que en els propers anys totes les previsions indiquen que cada vegada tindrem menys pluges. Es parla a l’entorn d’un 15% menys de pluviometria de mitjana que tindrem en els propers anys respecte als anys anteriors i també anirà acompanyat de temperatures més altes fruit de l’escalfament global. I, per tant, com a país, ens hem de preparar en aquest nou context amb mesures a curt, que moltes ja estan en marxa i treballen, però també a mig i llarg termini.
I aquest és el sentit de la constitució d’aquesta taula, treballant des del consens i fent partícips a tots els actors implicats. L’objectiu que tenim amb la Taula Nacional de l’Aigua és construir de nou les bases i els usos de la gestió de l’aigua a Catalunya i, per tant, que del treball que portem a terme en aquest espai i en els grups de treball que es constituiran, puguem acabar tenint les bases del que ha de ser el futur pacte nacional de l’aigua.
Ho hem de fer entre tots, en benefici de la ciutadania, i fent participar el conjunt de sectors econòmics, també tenint en compte la realitat del medi natural i de la biodiversitat del nostre país. I una idea fonamental, la coresponsabilitat en l’estalvi dels recursos hídrics, tant per part de la ciutadania com per part de les empreses, els sectors econòmics, com també des de les institucions. Tots els que som aquí compartim reptes i compartim objectius.
En primer lloc, fer un ús més eficient de l’aigua. I en segon lloc, determinar en funció dels usos de l’aigua, les mesures necessàries per garantir que hi hagi aigua disponible per a tothom. Aquests objectius que compartim, juntament amb la voluntat d’arribar a un acord i amb les ganes de treballar conjuntament, ja s’està començant a fer des de molts àmbits.
Per això, dins de la taula es formaran nou grups de treball diferents per àmbits i per interessos, per tal que cada sector també pugui definir quin és el seu pla de millora en l’ús de l’aigua, amb nous recursos, amb més eficiència, i aprofitant també la innovació, la millora tecnològica i garantint més estalvi.
Des del Govern de Catalunya portem molts mesos treballant per minimitzar els efectes de la sequera de l’actual i estar més preparats per la sequera que vindrà de fet. Fa 22 mesos que tenim activat el pla especial de sequera, des del setembre del 2021.
Aquesta anticipació ens ha permès, endarrerir, en sis mesos, l’entrada en fase d’excepcionalitat de les conques internes, que són les que gestionem des de la Generalitat de Catalunya, perquè, a més de gestionar de manera eficient les reserves d’aigua dels pantans, hem de tenir en compte que molta de l’aigua que estem fent servir no cau del cel i que s’ha produït a través de les dessaladores o les plantes potabilitzadores.
I si hem estat treballant tots aquests mesos, gràcies a l’anticipació i a la gestió que s’ha fet amb el pla de sequera i amb totes les mesures a curt i a mig termini que després concretarà el conseller Mascort, en paral·lel hem de seguir treballant per mesures que ens anticipin a sequeres futures.
Per fer-nos alguna idea dels recursos que en aquests moments estan programats per ser destinats a tot el pla de gestió, una inversió de més de 2.400 milions d’euros a les conques internes pel període 2022-2027, per dotar-nos de les infraestructures necessàries per poder doblar el volum d’aigua regenerada que tinguem capacitat de produir. Per multiplicar per dos l’aigua regenerada estem millorant les estacions de tractament d’aigua potable i les dessaladores, al Llobregat, al Besós, a la Tordera i construint-ne de noves com la que es farà al Foix.
També s’han obert ajudes perquè els municipis puguin millorar tot el seu sistema d’abastament d’aigua, amb 50 milions d’euros, i també inversions per la millora de l’eficiència dels canals de rec del nostre país, com el que caldrà cometre a l’àmbit de l’Urgell o el que s’està treballant ja en el Segarra-Garriga.
És evident que hi ha una part d’aquesta gestió que no depèn directament de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, és necessari arribar a acords també amb l’Estat, com són els 1.200 milions d’euros per modernitzar el canal d’Urgell, que la part que correspon a les administracions públiques, el govern de Catalunya, hi posarem el 60%.
En tot cas, més enllà del que és garantir la producció d’aigua, el que cal, sobretot, és millorar-ne l’ús, i aquest és un dels espais, un dels objectius, en el marc d’aquesta taula que ens hem de poder fixar entre tot. Avui és solet un dia per escoltar a tots vosaltres les propostes, les primeres aportacions que hi ha, i sobretot per estructurar el treball de la taula en els propers mesos.
Abans de donar la paraula al conseller Mascort, voldria donar-vos les gràcies de nou a tots els que sou aquí participen d’aquesta taula per la feina que farem a la taula, per tota la feina que porteu fent molts anys i també especialment en els darrers mesos davant de la situació de sequera. Per tant, sense més, té la paraula el conseller Mascort.