Avui és el tancament de l’etapa de govern republicà de la Generalitat de Catalunya i el preludi d’una etapa nova, plena de reptes, però també que obligarà a totes i a tots a treballar en les oportunitats que ofereix.
No voldria entrar en un balanç detallat de l’obra de govern, però sí que voldria compartir amb vostès algunes reflexions. En primer lloc, haver presidit el país, haver presidit Catalunya, ha estat l’honor més gran de la meva vida. He treballat amb la complicitat de moltíssima gent per deixar un país millor, més just, més pròsper, més feminista i amb majors quotes de llibertat política. El balanç, com no pot ser d’una altra manera, compta amb actius i amb passius, però avui, si em permeten, voldria dedicar-me als primers. La legislatura que deixem enrere ha estat la legislatura en què s’ha aprofundit més que mai en la negociació i el diàleg per abordar el conflicte polític amb l’Estat. Ha estat un camí que crec que ha valgut la pena. El compromís de la Presidència de la Generalitat en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol ha permès avançar, deixar enrere la repressió i permetre l’increment de quotes d’autogovern i poder polític a Catalunya més rellevant dels darrers 18 anys.
Els indults, l’eliminació del delicte de sedició i la llei d’amnistia són el fruit d’aquest procés de negociació en el qual, evidentment, ens han acompanyat altres institucions, formacions polítiques de tota mena, societat civil i també acompanyament internacional. L’amnistia és un pas de gegant i és també un reconeixement per part de l’Estat de la injustícia de la seva aposta repressiva. Sabem que l’amnistia té enemics i que són molt poderosos, que la intentaran boicotejar, però també que estarem amatents per defensar la seva plena implementació.
Els acords respecte del ple reconeixement de la llengua catalana, el traspàs de Rodalies —que està planificat, encarat i treballat a fons i necessitarà, evidentment, molta feina encara per culminar-se—, l’assumpció de la gestió de l’ingrés mínim vital o els acords relatius al finançament de la recerca científica també són el fruit tangible, concret i específic de la dinàmica de negociació. L’acord recent vinculat a la sobirania fiscal, que assumeix de forma pràcticament íntegra la proposta de finançament singular que vam presentar el passat mes de març aquí mateix amb la consellera d’Economia, serà el salt endavant més important en la sobirania de Catalunya des de la recuperació de la Generalitat després del franquisme. Un acord que és assumit pel govern espanyol i que es marca l’objectiu que la Generalitat recapti, liquidi, gestioni i inspeccioni tots els impostos a Catalunya. És un salt endavant sense precedents i s’estableixen els primers passos per implementar-lo amb tota la celeritat possible. Com en l’amnistia, caldrà vèncer obstacles, però hi ha la determinació política i el compromís per assolir-lo.
En cada cruïlla que ens hem trobat, hem pres la decisió que permetia que hi guanyés el país. I ho hem fet. Vull agrair la tasca coordinada del Govern, del conjunt del Govern, i també al meu partit, Esquerra Republicana, que ha posat al servei del govern de Catalunya els seus representants en les diferents cambres parlamentàries, d’aquí i d’allà, durant tots aquests anys, perquè en cada oportunitat hi guanyés el país.
Gràcies a la perseverança col·lectiva, estem posant fi a tota forma de repressió, alhora que no hem renunciat a enfortir les institucions catalanes i la nostra capacitat de governar-nos per nosaltres mateixos. Però queda pendent donar una resposta a la raó de fons del conflicte de sobirania amb l’Estat: la voluntat de Catalunya de decidir lliurement el seu futur polític. El nostre horitzó nacional, el d’aquest govern, el de mi mateix, és conegut per tothom, i no és cap altre que la independència. Que ningú no dubti que cada pas que hem fet, fem i farem va orientat en aquesta direcció, malgrat que som conscients que un camí com aquest no és planer, ni recte, ni fàcil.
Reforçar les institucions de l’autogovern i seure de tu a tu amb l’Estat, amb l’acompanyament internacional, són passes que ens acosten al nostre objectiu. I en aquest sentit, però amb l’ambició més àmplia de resoldre el fons del conflicte polític amb l’Estat, amb tota la modestia des del Govern de la Generalitat, vam fer una proposta: construir un gran acord per consensuar les bases perquè Catalunya voti. Una proposta inclusiva, democràtica, viable, basada en la negociació i en l’acord. Una proposta que potser ha arribat abans d’hora, però que estic convençut que marca el camí i que el país acabarà caminant cap a l’acord de claredat.
Però els republicans només concebem la plenitud nacional si és un mecanisme de garantia de drets i dignitat per a tota la societat. Aquesta legislatura també ha estat la de la recuperació de l’estat del benestar, no només respecte de la pandèmia, que encara vam haver de gestionar en el primer any de mandat, sinó també de les retallades de la crisi econòmica, que finalment —sí, finalment— en aquesta legislatura hem deixat enrere. Avui tenim més personal sanitari, educatiu i Mossos i Mosses d’Esquadra que mai. Malgrat les dificultats, hem arribat a acords en tots aquests àmbits per a la recuperació dels serveis públics i també per a la recuperació de les condicions laborals dels seus professionals. Increments pressupostaris en l’estat del benestar de més del 30% respecte de l’inici de legislatura. I també, estenent-ho a àmbits tradicionalment oblidats del debat polític, però que per nosaltres també són importants, com el de l’administració de justícia i els serveis penitenciaris.
Hem treballat per enfortir l’estat del benestar amb polítiques encarades a millorar la igualtat d’oportunitats i l’equitat social, com la gratuïtat de l’I2. I hem fet que la recuperació dels serveis públics arribi al conjunt del país, a la Catalunya sencera, amb el suport als petits municipis, per exemple, doblant el nombre d’escoles rurals, incentivant l’arrelament dels professionals sanitaris a les zones més despoblades i fent arribar la inclusió financera arreu del país i estenent com mai la fibra òptica. I el combat contra la pobresa i per l’atenció als més vulnerables, des d’una perspectiva de drets, també ha estat una prioritat, com ho demostra la posada al dia de totes les ajudes vinculades a l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya, que va estar congelat durant més de 10 anys i que nosaltres hem actualitzat. La gestió conjunta de l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania haurà de permetre fer un abordatge integral de la pobresa al nostre país.
El creixement de la població —la Catalunya dels 8 milions—, però també l’envelliment de la nostra estructura demogràfica i els profunds canvis socials que la pandèmia i la postpandèmia van accelerar, ens obliguen a continuar en aquest camí.
A l’economia productiva, presentem un balanç, francament, molt positiu. Tenim l’atur més baix dels darrers 15 anys, tenim més persones treballant a Catalunya que mai en cap altre moment de la història, i hem recuperat la dinàmica d’inversions estrangeres. Però, com que sabem que no es tracta de créixer econòmicament sinó sobretot de créixer bé, en aquells sectors que creen llocs de treball de qualitat i oportunitats per tot el país, hem fet una clara aposta per la política industrial com a eix vertebrador de l’estratègia econòmica del govern, on la recerca i el coneixement —siguin les ciències de la vida o altres àmbits— tenen un paper clau. El Pacte Nacional per la Indústria, i també la Llei de la Ciència, ens deixen un llegat extraordinari que ha de tenir continuïtat.
Per altra banda, des del primer dia vam dir, vam decidir, que posaríem al centre de l’agenda política les necessitats d’aquells col·lectius que històricament han estat discriminats. La política feminista del govern ha impregnat tots els departaments i hem garantit nous drets, especialment en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius, com l’accés als productes menstruals gratuïts i reutilitzables o la garantia de la interrupció voluntària de l’embaràs a qualsevol territori del nostre país. I hem incorporat també una visió antiracista que serà molt necessària en el futur que ens ve per afavorir la cohesió de la nostra societat.
L’aposta per la llengua i per la cultura ha estat clara i ens ha permès fer un salt endavant amb una prioritat pressupostària que ha permès iniciar molts projectes, però també culminar-ne, especialment en l’àmbit audiovisual. Des de la plataforma 3CAT fins als nous continguts educatius audiovisuals, passant per tot el suport a la creació, han estat l’expressió d’una política cultural que en una nació sense estat com Catalunya ha de ser —i és— una política estratègica del conjunt del país.
En l’àmbit de les relacions exteriors, hem recuperat la interlocució, el treball conjunt i la complicitat amb les institucions de la Unió Europea, especialment amb la Comissió, fet que ens ha permès contribuir des de Catalunya als reptes del continent, des del compromís en l’acollida dels refugiats a causa de la guerra d’Ucraïna fins al desenvolupament de projectes que suposen l’aportació catalana a l’autonomia estratègica oberta que es promou des del govern europeu i en la qual ens hi sentim plenament cridats i interpel·lats. Un bon exemple són els projectes en l’àmbit del desenvolupament de la indústria de semiconductors o l’hidrogen verd.
Finalment, però no menys important, sinó tot el contrari, hem afrontat amb decisió els reptes ambientals i la lluita contra el canvi climàtic. Ho hem fet assentant les bases d’una transició energètica inajornable, amb una normativa i planificació ambicioses i amb instruments innovadors com l’energètica pública. I hem afrontat urgències com la sequera més dura del darrer segle, deixant en marxa les inversions que permetran l’autosuficiència en l’abastament d’aigua a Catalunya l’any 2030. I ho hem fet apostant per la defensa de la biodiversitat, desencallant problemes històrics com la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat i sempre, sempre, sempre estant al costat de la pagesia en els moments més complicats, amb més ajudes i suport que mai. I per al conjunt del país i per al futur, caldrà perseverar en unes polítiques d’habitatge ambicioses, valentes, que potser no hem pogut completar amb tota la seva plenitud, però que estic convençut que marquen el camí a seguir, i unes polítiques de seguretat i d’emergències basades en el concepte de la seguretat humana i de la garantia de drets a tothom.
Aquest és un balanç forçosament superficial i encara amb moltíssimes coses que es podrien destacar d’una obra de govern que ha estat possible gràcies a moltíssima gent. En primer lloc, a la vicepresidenta Vilagrà i a totes les conselleres i consellers i els seus equips. Ho heu donat tot: talent, intel·ligència, vocació de servei i compromís insubornable amb Catalunya i amb la seva gent. Moltes gràcies a totes i a tots. Heu estat unes companyes i uns companys extraordinaris. Amb vosaltres els reptes han estat més fàcils i aquest reconeixement el vull fer extensiu al conjunt de servidors públics de Catalunya.
Finalment, agraeixo també als mitjans de comunicació, els que avui sou presents aquí, els professionals i els que no ens han pogut acompanyar perquè fan unes merescudes vacances també. Tota l’atenció i el seguiment d’aquests anys. He intentat sempre donar resposta a tot el que s’ha plantejat. Gràcies també pel vostre treball.