Molt bon dia, Bon dia 9 de maig, bon dia d’Europa a totes i a tots. Benvinguts i benvingudes al Palau de la Generalitat de Catalunya, benvinguts i benvingudes a casa vostra.
Ens fa molta il·lusió que avui celebrem el Dia d’Europa al Palau de la Generalitat de Catalunya. És un acte que entronca plenament amb el compromís europeista de la institució de govern de Catalunya. Pel nostre compromís, pel compromís de les institucions catalanes i de la societat catalana amb el projecte de construcció d’una Europa més forta, més justa, més unida, més cohesionada i més solidària.
Una Europa que ha de seguir avançant, enfortint els valors compartits de la democràcia, de la pau i dels drets humans. Defensant la prosperitat i el benestar de la ciutadania europea. Fent seves la pluralitat, la diversitat i la tolerància com a fonament de la riquesa de les nostres societats. I defensora al màxim de la llibertat, de les llibertats individuals i col·lectives, com a condició indispensable per fer arribar el progrés arreu.
Per això és un honor obrir les portes del Palau de la Generalitat per organitzar aquest acte conjuntament amb les institucions europees per commemorar el Dia d’Europa i aprofitar aquesta oportunitat per reafirmar una vegada més l’europeisme de Catalunya, l’europeisme de la Generalitat de Catalunya i també d’aquest Govern. Un europeisme que no deixa de ser el conjunt de valors centrals a través dels quals tots els pobles, totes les nacions d’Europa, busquem superar la conflictivitat que ha caracteritzat la història del nostre continent i vestir un futur compartit de pau i de prosperitat.
Aquesta idea d’Europa és el que va motivar, ara fa 72 anys, la declaració Schuman. I és també el que vam poder reafirmar, davant de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, el passat divendres, en la seva visita a Catalunya, en la seva visita a Barcelona.
Un compromís europeista que continua plenament vigent. Una voluntat de participar directament en la construcció d’un futur compartit a Europa, que per una banda hi dipositem l’esperança de Catalunya de resoldre, de tenir un espai per resoldre els reptes de la nostra societat respecte a les llibertats i als drets individuals i col·lectius, i de l’altra, un progrés que arribi a tothom, a la modernització, a l’extensió de drets al conjunt de la ciutadania. Sabem que avui els reptes estratègics de Catalunya, com a societat, són també els reptes estratègics d’Europa.
Però aquesta esperança que dipositem en el procés de construcció europea des de Catalunya va acompanyada de les nostres aportacions. El nostre gra de sorra per construir aquesta casa comuna que és Europa a través de la nostra experiència d’una societat diversa i plural que se sent orgullosa de la seva identitat i que la vol compartir amb tothom. Una societat entroncada a través d’una llengua comuna, en el nostre cas la llengua catalana, que vull recordar que es parla a quatre estats diferents, tres dels quals membres de la Unió Europea.
I altres aportacions com una economia oberta, una economia catalana que al llarg de la història ha crescut i ha permès aportar prosperitat i benestar a la ciutadania quan s’ha obert el món, quan ha estat innovadora. I ho ha fet sempre de la mà de les relacions econòmiques i comercials amb la resta d’Europa. I també d’una Catalunya que avui, amb aquest repte de l’autonomia estratègica d’Europa, hi tenim les nostres aportacions a fer.
En l’àmbit energètic, amb una aposta decidida pel desplegament de les energies renovables. Però també de les interconnexions que permetin garantir el subministrament d’energia a Europa en un moment que és clau les decisions sobre aquest subministrament per tenir una fortalesa davant de l’amenaça que suposa la invasió russa d’Ucraïna, també en termes energètics. Com més forts siguem en aquest àmbit, més llibertat tindrà Europa per prendre decisions en defensa de la pau, dels drets humans i també de la independència i la llibertat dels pobles, en aquest cas del poble ucraïnès. La contribució de Catalunya és facilitar tot el que estigui al nostre abast per aquesta garantia de subministraments.
També l’aportació des del punt de vista tecnològic. Tenim institucions de recerca i tenim un entorn tecnològic a Catalunya que s’ofereix a través dels programes derivats del gran paquet d’ajudes dels Next Generation, Catalunya ofereix el capital tecnològic i l’experiència, sobretot al voltant del supercomputador pel desenvolupament de la indústria de semiconductors. I, per tant, també són les nostres aportacions en aquest moment clau per a Europa, avui Catalunya hi té molt a aportar. L’esperança que tenim dipositada en Europa com a marc de drets i llibertats va acompanyada del nostre compromís absolut amb els reptes immediats d’Europa.
Aquest any, el Dia d’Europa, celebra en un any europeu dedicat a la joventut. I avui els joves heu de ser els protagonistes. Les generacions joves del nostre país i d’arreu d’Europa han hagut de créixer enmig d’una crisi econòmica del 2008 -de les més grans en impacte en els darrers 90 anys d’història-, una crisi provocada per la Covid-19 i ara una guerra a les portes d’Europa.
I hem exigit molt, potser massa, als joves del nostre país i del conjunt d’Europa. L’actitud i compromís individual és un dels elements que ens va permetre superar aquells moments tan complicats de la Covid-19. I vau contribuir sacrificant en part un dels béns més preuats de la joventut, que és la trobada amb els amics, la interacció social. La vau reduir, la vau limitar. Us vam demanar que féssiu aquest esforç, el vau fer i crec que Catalunya us ha d’estar molt agraïda.
Però no han de ser només paraules, hem de ser capaços d’oferir un futur d’oportunitats als joves d’arreu d’Europa, als joves d’arreu de Catalunya. Necessitem de la vostra energia, de la vostra capacitat transformadora per construir un futur que no només sigui bo per vosaltres, sinó que sigui bo pel conjunt. Moltes vegades es parla només dels joves en termes de futur. Diuen que els joves són el futur. Els joves són el present.
I els problemes i els reptes dels joves no són una qüestió de futur, són de present. I per tant ens hem de comprometre amb tots ells per afrontar els reptes ara, no deixar-los per més endavant. Per tant, la mirada, la veu, l’acció de la joventut, si volem avançar, ha de tenir un paper protagonista a les nostres societats. I això val per la política catalana, però també, evidentment, per la política europea.
El futur digital, el futur verd, feminista i inclusiu, que impulsa la Comissió Europea i que des del Govern de Catalunya compartim absolutament, necessita la joventut. Si volem un futur més just, més igualitari, més saludable, més sostenible, més obert, més democràtic i plenament lliure, necessitem treballar-hi intensament des d’ara mateix. I en aquest compromís, tots els joves hi tenen i teniu un paper destacadíssim. Fent les preguntes, qüestionant allò que moltes vegades les generacions precedents no ens hem atrevit a qüestionar, sacsejant allò que està normalitzat, saltant convencions arbitràriament preestablertes i ensenyant-nos que un futur millor no només és possible, no només és desitjable, sinó que és absolutament necessari.
I aquest futur avui passa per recuperar la pau que la invasió russa a Ucraïna ha estroncat. Recuperar la pau a la Unió Europea, però també en el conjunt del continent europeu. Aquesta pau que forma part de la base del procés de construcció europea.
L’atac de Rússia a Ucraïna és l’atac a un país lliure. És un atac a la ciutadania d’un país democràtic que vol viure en pau. Sense pau no ens podem imaginar un futur de progrés i benestar que el conjunt de la ciutadania, que el conjunt de la humanitat mereix. I per això ens hem d’enfortir. Per això hem d’enfortir les capacitats estratègiques d’Europa per poder donar les respostes adequades per garantir la pau i per poder prendre decisions com a europeus sense condicionants externs. Per tant, avui reafirmem en aquest acte que des d’enguany celebrarem cada any al Palau de la Generalitat de Catalunya, com un acte en el que Catalunya reivindica i es compromet amb el procés de construcció europea.
El futur del nostre país, el futur de la nació catalana, té sentit si és un futur obert, obert al nostre entorn més immediat. I el nostre entorn, la nostra realitat de la qual estem empeltada, és la realitat europea. Per tant, celebro i celebrem al conjunt del Govern, les iniciatives de les institucions europees per acostar el projecte europeu als joves del nostre país. I agraïm als instituts, a les escoles, als centres educatius del nostre país, la implicació en el vostre protagonisme com a escoles ambaixadores dels valors i de les institucions europees.
Moltes gràcies per acompanyar-nos a totes i a tots. Moltes gràcies també als artistes que han acompanyat aquests alumnes i que conjuntament amb els alumnes han elaborat el mural que podrem veure a la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies també als representants de les diferents institucions que avui participeu, especialment als representants de la Comissió Europea, del Parlament Europeu. Moltes gràcies a totes i a tots. Bon dia d’Europa.