Senyores i senyors, benvinguts al Palau de la Generalitat amb motiu de la celebració del Dia d’Europa, un acte que serveix per reivindicar el fort compromís amb Europa, l’europeisme de la societat catalana que entronca amb el compromís democràtic que tenim amb els drets i les llibertats, amb la pluralitat i amb la diversitat.
El compromís amb les oportunitats, el progrés i la prosperitat. El compromís i la implicació en la lluita contra tota forma de desigualtat i per fer front a les conseqüències d’un canvi climàtic que estem patint severament. El compromís, en definitiva, amb una idea de ciutadania plenament empoderada, plenament lliure.
Aquesta és la idea de ciutadania que ens mou, que guia la nostra manera d’entendre el món i que ens empeny en tot moment a fer avançar el projecte europeu, de la mateixa manera que no deixem mai de fer avançar el projecte de país. Europa, conjuntament amb la Mediterrània, és el nostre espai natural d’actuació, on ens correspon travar aliances, on trobem reptes i compromisos compartits, on fem sentir la nostra veu i on sabem sumar per resoldre els grans reptes col·lectius.
Europa és el nostre espai natural d’acció política. És l’espai natural d’acció política d’una nació catalana amb tota l’ambició i amb tot el futur per endavant. Per això estem destinant tants esforços a reforçar les relacions amb les institucions europees i amb el conjunt de països de la Unió. Sigui a través de la nostra xarxa de delegacions del Govern a l’exterior, sigui també a través de la presència assídua i continuada de la consellera Serret o de mi mateix a Brussel·les en la interlocució amb les institucions comunitàries, o sigui amb el treball conjunt amb tots els representants diplomàtics de les pròpies institucions europees i també dels Estats membres establerts a Barcelona.
I ho fem per convicció europeista i ho fem, evidentment també, per convicció democràtica. El Govern està ampliant i reforçant tota aquesta xarxa de relacions europees, i ho fem prioritzant la feina ben feta, la feina seriosa i la feina, també, quan cal, discreta. Ho fem prioritzant la feina que permet veure en Catalunya un actor europeista, un actor que creu en el projecte europeu, que n’ha sigut una part activa i vol seguir-ne sent una part activa. I sobretot també un soci fiable i compromès per fer front als reptes comuns que afrontem tots els europeus i europees.
Si ens dirigim cap a les institucions europees per buscar, per trobar conjuntament solucions i respostes, també hem d’estar disposats a donar conjuntament solucions i respostes, també hem d’estar disposats a donar forma i a significar la contribució catalana a aquestes solucions i a aquestes respostes.
Nosaltres no som conformistes, no ho hem estat mai. No esperem que les solucions ens arribin donades. Per això tenim tota la nostra predisposició a posar el coneixement, les experiències i el saber fer per fer front als grans reptes col·lectius del projecte europeu i ser partícips també d’aquelles decisions que afecten a Catalunya, com les mesures davant d’un canvi climàtic que afecta especialment els espais mediterranis amb problemes evidents com l’actual sequera. Per això, una de les prioritats d’aquesta legislatura ha estat reforçar i enfortir la interlocució directa amb els màxims representants de les institucions europees.
És absolutament vital tornar a fer sentir la veu de Catalunya en el sí de les institucions europees. Des de l’últim dia d’Europa, ara fa tot just un any, he tingut l’oportunitat de reunir-me a Brussel·les amb els comissaris Reynders i Breton. Ens hem vist a Barcelona amb la presidenta de la comissió i hem rebut aquí al Palau de la Generalitat el vicepresident Margaritis Schinás. I això, que hauria de ser habitual, malauradament feia anys que no passava, i per això el nostre europeisme i projecció de futur de la nació catalana, hem de celebrar que el Govern de la Generalitat manté i enforteix aquesta interlocució directa i constant amb Brussel·les i amb les institucions europees. I un fet que en bona part també és gràcies als representants de les institucions europees establerts a Barcelona, a qui agraeixo especialment tota la vostra col·laboració.
Europa es construeix sumant, construint solucions conjuntament, i per això avui també vull posar en valor la força i el potencial de les xarxes de cooperació entre governs a l’hora de donar forma al projecte europeu.
En aquest sentit, el passat mes de febrer, vaig assumir la presidència de l’Eurorregió Pirineus-Mediterrània, una responsabilitat que assumim amb l’ambició de donar-li un nou impuls perquè estem convençuts que la cooperació transfronterera és imprescindible per afrontar els actuals reptes globals, i són reptes que no atenen a fronteres.
Per aquest mateix motiu, volem liderar, des de Catalunya, la creació de la Macroregió Mediterrània, aprofitant tota la força, l’impuls i la fortalesa d’una ciutat global com Barcelona, i que com Catalunya hi conflueixen també, tots els valors mediterranis i europeus.
Europa i el Mediterrani moltes vegades s’han girat d’esquena. De fet, Barcelona, fins que no es van celebrar els Jocs Olímpics de 1992, massa sovint havia estat moltes vegades d’esquena a la Mediterrània. I per tant, és imprescindible retrobar-se i fer front conjuntament als reptes globals.
El canvi climàtic, els canvis demogràfics, el canvi tecnològic, ens empenyen a donar forma a un projecte compartit. Des de Catalunya hi destinarem tots els esforços i tota l’energia. No ens fa por assumir noves responsabilitats, perquè sempre volem formar part de les solucions. Per això, Catalunya es situa al costat del projecte europeu, en reptes com el futur compartit a la Mediterrània, en reptes com l’amenaça al projecte europeu que significa la invasió russa d’Ucraïna que fa més d’un any que dura, i davant de la qual el Govern de Catalunya, les institucions catalanes i la societat catalana van donar de nou una mostra de solidaritat i compromís amb l’acollida de refugiats i refugiades.
I avui és un dia també per subratllar que des del Govern de Catalunya continuarem al costat del poble d’Ucraïna per defensar la seva llibertat i la independència del seu país.
També per fer front a reptes com el canvi climàtic i la necessària transició energètica, s’han anat desenvolupant projectes en els quals el Govern de Catalunya hi participa plenament, com el desenvolupament de l’hidrogen verd -com una font d’energia imprescindible per la descarbonització de l’economia europea, especialment de la indústria-, o el desenvolupament del xip europeu, on posarem tota la capacitat científica de Catalunya al servei d’aquest projecte compartit amb Europa.
Tot això és Europa, construir solucions conjuntament als reptes globals. I per això hi som, i per això hi volem ser encara molt més, assumint totes les responsabilitats en peu d’igualtat amb les altres nacions i estats d’Europa.
I Europa també són drets i llibertats. És també democràcia i empoderament de la ciutadania. Les institucions europees, el marc institucional europeu, ens ha ofert sempre un camí d’enfortir els drets individuals i les condicions de vida col·lectiva.
Ahir el Parlament Europeu va aprovar un informe sobre l’espionatge mitjançant Pegasus i els seus efectes sobre les democràcies. I vull subratllar la importància d’aquest treball, que hagi donat l’oportunitat de trobar-nos amb representants del Parlament Europeu i explicar la vulneració dels nostres drets com a ciutadans europeus. Aquest no és un cas tancat, i la millor mostra és que ahir el Parlament Europeu va fer un pas més per denunciar un cas de ciberespionatge, exigint transparència i cooperació amb la justícia de totes les institucions. Celebrem, doncs, aquest pas del Parlament Europeu. La matèria de ciberseguretat serà un dels grans reptes col·lectius, és un problema global, i Catalunya volem contribuir-hi dissenyant les solucions, per això hem impulsat la Declaració de Ginebra per demanar una regulació sobre l’ús d’aquests programaris.
Ho hem defensat sempre. El nostre compromís, el compromís de Catalunya, és un compromís amb els drets i les llibertats, és un compromís amb la democràcia, és un compromís en generar la prosperitat que arribi a tothom i permeti les condicions perquè aquesta llibertat i aquesta democràcia s’enforteixi encara més. I és un compromís compartit amb la resta de pobles i ciutadans d’Europa, i amb les seves institucions.
És un compromís que demostra aquesta vocació europeista de Catalunya i la voluntat de construir un futur ple d’oportunitats, d’esperança, de benestar i de prosperitat per a tothom, amb una ciutadania que es pugui realitzar plenament, plenament empoderada, plenament lliure. I amb Europa fem aquest camí.
Molt bon dia d’Europa a totes i a tots.