Ciutadanes i ciutadans de Catalunya, bona tarda. Comparec davant de tots vosaltres per compartir la decisió que he pres i traslladat al conjunt de membres del govern davant del rebuig dels pressupostos que s’ha produït avui al Parlament de Catalunya.
Avui, les línies vermelles i el bloqueig entre uns i altres ha comportat que el pressupost amb més recursos de la història de la Generalitat de Catalunya hagi estat rebutjat. Avui, els grups que han impossibilitat que el pressupost continués el seu tràmit al Parlament han dit que no a mil milions d’euros per combatre la greu sequera que patim. Han dit que no a incrementar el pressupost d’educació un 10%, tan necessaris aquests recursos. No a acabar amb les retallades laborals de mestres i professores. No a mil 1.400 milions d’euros més pel sistema de salut, no a més de 1.200 milions d’euros per l’habitatge, no al pressupost més alt de cultura i llengua de tota la nostra història, no a més recursos per a recerca, desenvolupament i innovació que per primera vegada en la història de la Generalitat superaven els 1.000 milions d’euros, no a 700 milions d’euros per a impulsar la indústria catalana i que segueixi creant llocs de treball de qualitat arreu del país.
Aquests són uns bons pressupostos. I si han dit que no, i per tant han tingut la irresponsabilitat de dir que no davant d’uns pressupostos com aquests, no em vull imaginar quina responsabilitat podríem esperar davant d’uns pressupostos diferents, que tinguessin unes condicions com les que pot haver-hi en un futur en què no fossin tan expansius. Per tant, les línies vermelles i els vetos creuats no han estat finalment contra el govern, han estat contra els ciutadans de Catalunya, contra els seus interessos, contra els serveis públics del país.
Davant la irresponsabilitat dels grups polítics que avui han rebutjat el pressupost, cal responsabilitat de país. I jo, com a president de Catalunya, assumeixo la responsabilitat davant del bloqueig. Per no dependre de la irresponsabilitat dels que posen per davant del país els interessos de partit, a un i a l’altre costat. I pel meu convenciment de que la política només pot ser basada en la responsabilitat i en l’ambició, i per continuar mirant el futur amb tota la força que necessita la ciutadania de Catalunya, he decidit convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 12 de maig, amb l’objectiu que Catalunya es pugui dotar d’un govern amb molta més força per continuar fent avançar el país i accelerar encara més les transformacions i fer-ho sense dependència dels immobilistes.
Des de l’inici de la meva presidència, el meu compromís, la meva actuació han tingut com a objectiu, allà on hi havia problemes, posar-hi solucions. Ho vam fer començant una legislatura després d’una pandèmia on l’estat del benestar havia quedat ferit i avui tenim més mestres, més sanitaris, més Mossos d’Esquadra que mai. Havíem de recuperar una economia ferida per les retallades i per la Covid, i avui tenim la taxa d’atur més baixa dels darrers anys.
On hi havia repressió, era imprescindible obrir camins de llibertat, a través de la negociació i el diàleg, per alliberar els presos polítics, com així ha estat, i per assolir l’amnistia, com així serà, com a pròleg de que Catalunya decideixi lliurement el seu futur.
Sempre he dit que el meu objectiu era esgotar la legislatura, però els vetos creuats entre els grups polítics del Parlament impedeixen tenir les condicions per fer-ho possible.
Catalunya es mereixia una legislatura sencera, la ciutadania del país la mereixia. I també mereixia els millors pressupostos possibles, que són els que avui hem portat a votació, però ara no és el moment de lamentacions, i també mereixia els millors pressupostos possibles, que són els que avui hem portat a votació.
Però ara no és el moment de lamentacions, sinó de mirar endavant. El proper 12 de maig, la ciutadania de Catalunya triarà entre la responsabilitat o la irresponsabilitat, però també triarà entre aquells que defensen un model del passat i aquells que defensem Catalunya sempre i a tot arreu, una Catalunya que mira cap al futur i no a models superats.
I aquí hem de ser clars. Avui a Catalunya hi ha dos projectes polítics, dues formes d’entendre el país. Una que és una visió conformista, ancorada en el passat, que sent còmode amb la dependència del govern de l’Estat i que proposa solucions antigues als problemes nous. I una altra, la que defenso, netament republicana, que mira el futur amb ambició i amb l’horitzó inequívoc de decidir en llibertat el nostre futur com a poble. Un projecte que eixampla els drets dels ciutadans contra un que vol afiançar vells privilegis.
El 12 de maig el que està en joc és o bé frenar el canvi que vam iniciar fa tres anys o construir una majoria sòlida que faci fer un salt endavant a totes les transformacions que estan en marxa. El traspàs de rodalies, la gratuïtat de les escoles bressol, l’energètica pública, la incorporació de més mestres, més sanitaris i més Mossos que mai, la gratuïtat dels productes menstruals, l’impuls de la política d’habitatge, les inversions sense precedents en reindustrialització i en recerca i coneixement.
Treballaré, doncs, per obtenir aquesta majoria i posar-la al servei de Catalunya, que ens doni la força per assolir tots els reptes que la nostra ciutadania mereix que superem, per assolir un país pròsper, un país just i un país lliure.
Molt bona tarda a tothom, moltes gràcies a totes i a tots.