Biografia

És llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya, màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, ampliant estudis sobre polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard. Actualment, elabora una tesi doctoral sobre les polítiques industrials europees a la Universitat de Barcelona.

El 2016 entra a formar part del Govern de la Generalitat de Catalunya com a secretari d’Economia. El 2018 és nomenat vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, i el maig de 2021, investit 132è president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupa fins a l’agost de 2024.

Anteriorment, havia treballat en l’àmbit de l’assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, i com a professor associat a la Universitat de Perpinyà, i col·laborat amb l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa com a investigador.

Militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana des dels 16 anys, i des de l’any 2000 també d’Esquerra, ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2006-2016), regidor a Pineda de Mar (2011-2018) i portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana (2003-2007). També ha ocupat responsabilitats dins l’executiva del partit i n’ha sigut el coordinador nacional.

Com a diputat, va ser portaveu econòmic d’Esquerra i ponent de diverses lleis, com la Llei de consultes populars per via de referèndum, la Llei pel dret a l’habitatge, la Llei de polítiques de joventut o la Proposició de llei d’equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi.

Com a expresident treballa activament posant tot el coneixement i l’aprenentatge al servei del país, col·laborant amb el teixit econòmic, social i cultural, i mantenint la presència institucional corresponent. També fent valdre el llegat del seu govern, dins i fora de Catalunya, amb la voluntat de continuar contribuint a un futur més just, pròsper i lliure.

Està casat amb Janina Juli i té dos fills, la Clàudia i el Pol.

La seva presidència

Amb l’elecció del president Aragonès, Esquerra Republicana va ocupar per primera vegada la presidència de la Generalitat des de la recuperació de la democràcia. El seu govern, que es va posar en marxa el maig de 2021, va ser el primer cent per cent paritari, i es va donar rang de conselleria als àmbits del feminisme, de l’ecologisme i la recerca.

La XIV legislatura es va caracteritzar per l’impuls transformador i progressista, centrat en la reconstrucció postpandèmia i en l’enfortiment dels serveis públics, reforçant especialment els àmbits de l’educació —amb la gratuïtat de l’I2 i la reducció de ràtios, més mestres i suport al material escolar—, la salut i la seguretat —amb la incorporació de més de 18.000 nous professionals sanitaris i l’ampliació del cos de Mossos—. També es va afrontar l’impacte econòmic i social derivat de la guerra d’Ucraïna i de l’increment de preus amb mesures de suport a la ciutadania i a l’activitat productiva, treballant per la Catalunya sencera, la Catalunya dels vuit milions.

El govern Aragonès va impulsar una agenda feminista, verda i democràtica, situant la transparència i el diàleg com a pilars per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. El reconeixement del conflicte polític, els avenços de la taula de negociació entre governs i l’assoliment de l’amnistia i la reforma del delicte de sedició en són exemples.

El compromís amb la llengua va ser una prioritat del seu govern, amb l’impuls del Pacte Nacional per la Llengua, de l’audiovisual en català amb iniciatives com la plataforma 3Cat, el retorn de continguts infantils i juvenils com l’SX3, i el suport a la presència del català a les plataformes digitals.

Durant el seu mandat, es va potenciar de manera significativa l’àmbit econòmic i empresarial, amb especial atenció a la reindustrialització i a l’enfortiment de l’economia productiva, facilitant un context de rècords d’exportacions i d’inversions. El Pacte Nacional per la Indústria va suposar un gran acord de país per enfortir el potencial industrial de Catalunya. Es van captar importants inversions, amb una important aposta pel cotxe elèctric i l’àmbit de la biomedicina. I amb un compromís clar pel diàleg social, per enfortir i millorar les condicions laborals i generar més oportunitats pels treballadors i treballadores.

També es va reforçar l’acció institucional i internacional del govern, amb participacions destacades en fòrums globals com la COP26 de Glasgow, la Climate Week de Nova York o defensant el català davant de Nacions Unides a Ginebra. També destaca la recuperació de les reunions bilaterals d’alt nivell amb la Comissió Europea després de més d’una dècada, o amb organismes internacionals com la Unesco. En l’àmbit econòmic exterior, es van impulsar diversos viatges per promoure la projecció econòmica de Catalunya al món, als Estats Units, Alemanya, Itàlia, Corea del Sud, Argentina, Colòmbia, Uruguai Xile, entre d’altres.

La legislatura es va definir per una aposta pel bon govern, la transformació estructural del país i l’enfortiment de la cohesió social, amb polítiques d’habitatge, educació, ocupació, per la sostenibilitat i amb mirada feminista. Un govern que va buscar acords transversals per poder posar les bases de reformes de llarg recorregut que han permès posar el país al dia.

Es licenciado en Derecho por la Universitat Oberta de Catalunya, máster en Historia Económica por la Universidad de Barcelona, ampliando estudios sobre políticas públicas para el desarrollo económico en la Kennedy School of Government de la Universidad de Harvard. Actualmente, elabora una tesis doctoral sobre las políticas industriales europeas en la Universitat de Barcelona.

En 2016 pasó a formar parte del Govern de la Generalitat de Catalunya como secretario de Economía. En 2018 fue nombrado vicepresidente y conseller de Economía y Hacienda, y en mayo de 2021, investido 132º president de la Generalitat de Catalunya, cargo que ocupó hasta agosto de 2024.

Anteriormente, había trabajado en el ámbito del asesoramiento jurídico a empresas y administraciones públicas, y como profesor asociado en la Universitat de Perpinyà, además de colaborar con el Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa como investigador.

Militante de las Joventuts d’Esquerra Republicana desde los 16 años, y desde el año 2000 también de Esquerra, ha sido diputado en el Parlament de Catalunya (2006-2016), concejal en Pineda de Mar (2011-2018) y portavoz nacional de las JERC (2003-2007). También ha ocupado responsabilidades dentro de la ejecutiva del partido y ha sido su coordinador nacional.

Como diputado, fue portavoz económico de Esquerra y ponente de diversas leyes, como la Ley de consultas populares por vía de referéndum, la Ley del derecho a la vivienda, la Ley de políticas de juventud o la Proposición de ley de equidad impositiva para una salida solidaria de la crisis.

Como expresidente trabaja activamente poniendo todo el conocimiento y el aprendizaje al servicio del país, colaborando con el tejido económico, social y cultural, y manteniendo la correspondiente presencia institucional. Asimismo, reivindica el legado de su gobierno, dentro y fuera de Catalunya, con la voluntad de seguir contribuyendo a un futuro más justo, próspero y libre.

Está casado con Janina Juli y tiene dos hijos, Clàudia y Pol.

Su presidencia

Con la elección del presidente Aragonès, Esquerra Republicana ocupó por primera vez la presidencia de la Generalitat desde la recuperación de la democracia. Su gobierno, que se puso en marcha en mayo de 2021, fue el primero completamente paritario, y se elevó a rango de conselleria los ámbitos del feminismo, el ecologismo y la investigación.

La XIV legislatura se caracterizó por el impulso transformador y progresista, centrado en la reconstrucción pospandemia y en el fortalecimiento de los servicios públicos, reforzando especialmente los ámbitos de la educación —con la gratuidad del I2 y la reducción de ratios, más maestros y apoyo al material escolar—, la salud y la seguridad —con la incorporación de más de 18.000 nuevos profesionales sanitarios y la ampliación del cuerpo de Mossos—. También se enfrentó al impacto económico y social derivado de la guerra de Ucrania y del incremento de precios con medidas de apoyo a la ciudadanía y a la actividad productiva, trabajando para la Catalunya sencera, la Catalunya entera, la Catalunya de los ocho millones.

El gobierno Aragonès impulsó una agenda feminista, verde y democrática, situando la transparencia y el diálogo como pilares para la resolución del conflicto político entre Catalunya y el Estado. El reconocimiento del conflicto político, los avances de la mesa de negociación entre gobiernos y la consecución de la amnistía y de la reforma del delito de sedición son ejemplos de ello.

El compromiso con la lengua fue una prioridad de su gobierno, con el impulso del Pacte Nacional per la Llengua, del audiovisual en catalán con iniciativas como la plataforma 3Cat, el retorno de contenidos infantiles y juveniles como SX3, y el apoyo a la presencia del catalán en las plataformas digitales.

Durante su mandato, se potenció de manera significativa el ámbito económico y empresarial, con especial atención a la reindustrialización y al fortalecimiento de la economía productiva, facilitando un contexto de récords de exportaciones e inversiones. El Pacte Nacional per la Indústria supuso un gran acuerdo de país para reforzar el potencial industrial de Catalunya. Se captaron importantes inversiones, con una apuesta destacada por el coche eléctrico y el ámbito de la biomedicina. Y con un compromiso claro con el diálogo social, para fortalecer y mejorar las condiciones laborales y generar más oportunidades para los trabajadores y trabajadoras.

También se reforzó la acción institucional e internacional del gobierno, con participaciones destacadas en foros globales como la COP26 de Glasgow, la Climate Week de Nueva York o defendiendo el catalán ante Naciones Unidas en Ginebra. Asimismo, destaca la recuperación de las reuniones bilaterales de alto nivel con la Comisión Europea después de más de una década, o con organismos internacionales como la Unesco. En el ámbito económico exterior, se impulsaron varios viajes para promover la proyección económica de Catalunya en el mundo, en Estados Unidos, Alemania, Italia, Corea del Sur, Argentina, Colombia, Uruguay, Chile, entre otros.

La legislatura se definió por una apuesta por el buen gobierno, la transformación estructural del país y el fortalecimiento de la cohesión social, con políticas de vivienda, educación, empleo, sostenibilidad y con mirada feminista. Un gobierno que buscó acuerdos transversales para poder sentar las bases de reformas de largo recorrido que han permitido poner el país al día.

He holds a degree in Law from the Universitat Oberta de Catalunya (UOC) and a master’s degree in Economic History from the Universitat de Barcelona (UB), with further studies on public policies for economic development at the Harvard Kennedy School. He is currently working on a doctoral thesis on European industrial policies at the UB.

In 2016 he joined the Government of the Generalitat de Catalunya as Secretary for Economy. In 2018, he was appointed Vice-President and Minister for Economy and Finance, and in May 2021, he was invested as the 132nd President of the Generalitat de Catalunya, a position he held until August 2024.

Previously, he worked as a legal consultant to companies and government agencies. He was also an adjunct professor at the University of Perpignan and collaborated with the Ignasi Villalonga Institute of Economics and Business as a researcher.

A member of Joventuts d’Esquerra Republicana since the age of 16 and member of Esquerra Republicana since 2000, he has been a member of the Parlament de Catalunya (2006-2016), a councillor in Pineda de Mar (2011-2018) and national spokesperson for Joventuts d’Esquerra Republicana (2003-2007). He has also held responsibilities within the party’s executive and has been its national coordinator.

As a Member of Parliament, he was Esquerra Republicana’s economic spokesperson and rapporteur for several laws, such as the Law on popular consultations by referendum, the Law on the right to housing, the Law on youth policies and the draft law on tax fairness for a solidarity-based way out of the crisis.

As a former president, he actively works to put all his knowledge and learning at the service of the country, collaborating with the economic, social and cultural fabric, and maintaining the corresponding institutional presence. He also works to assert the legacy of his government, inside and outside Catalonia, with a desire to continue contributing to a fairer, more prosperous and free future for Catalonia.

He is married to Janina Juli and has two children, Clàudia and Pol.

His presidency

With the election of President Aragonès, Esquerra Republicana occupied the presidency of the Generalitat de Catalunya for the first time since the restoration of democracy. His government, which was launched in May 2021, was the first 100%-parity government, with the areas of feminism, ecology and research being given the status of a regional ministry.

The 14th term of office was characterised by a drive for transformation and progressiveness, focused on post-pandemic reconstruction and the strengthening of public services. Receiving particular support were the areas of education – with free 2-year-old pre-school education and a reduction of classroom ratios, more teachers and support for school materials; health, with the incorporation of 18,000 new healthcare professionals; and security, with the expansion of the Mossos d’Esquadra police corps. The economic and social impact of the war in Ukraine and the increase in prices was also tackled with measures to support citizens and productive activity, working for the whole of Catalonia, the Catalonia of the eight million people.

Aragonès’s government promoted a feminist, green and democratic agenda, making transparency and dialogue strategic pillars for resolving the political conflict between Catalonia and Spain. The recognition of the political conflict between Catalonia and Spain, the progress made at the negotiating table between the two governments and the achievement of amnesty and the reform of the crime of sedition are examples of this.

The commitment to the Catalan language was a priority of his government, with the promotion of the National Agreement on the Catalan Language and the strengthening of audiovisual media in Catalan with initiatives such as the 3Cat platform, the return of content for children and young people such as SX3, and support for the presence of Catalan on digital platforms.

During his mandate, the economic and business sphere was significantly boosted, with special attention given to reindustrialisation and the strengthening of the productive economy, facilitating a context of record exports and investment. The National Agreement for Industry was a major national agreement to strengthen Catalonia’s industrial potential. It drew major investments to the country, making a firm commitment to the electric car and the field of biomedicine. There was also a clear commitment to social dialogue, to strengthening and improving working conditions and creating more opportunities for workers.

The Catalan Government’s institutional and international action was also strengthened, with prominent participation in global forums such as COP26 in Glasgow, Climate Week in New York and the defence of the Catalan language at the United Nations in Geneva. Also noteworthy was the recovery of high-level bilateral meetings with the European Commission after more than a decade, or with international organisations such as UNESCO. In the foreign economic sphere, several trips were organised to promote Catalonia’s economic projection in the world, including the United States, Germany, Italy, the Republic of Korea, Argentina, Colombia, Uruguay and Chile, among others.

His term in office was defined by a commitment to good governance, the structural transformation of the country and the strengthening of social cohesion, with policies on housing, education, employment, sustainability and a feminist outlook. A government that sought cross-cutting agreements to lay the foundations for far-reaching reforms that have brought the country into the present day.

Il est titulaire d’un diplôme en droit de l’Universitat Oberta de Catalunya, d’une maîtrise en histoire économique de l’Universitat de Barcelona et a poursuivi des études sur les politiques publiques de développement économique à la Kennedy School of Government de l’Université de Harvard. Il prépare actuellement une thèse de doctorat sur les politiques industrielles européennes à l’Universitat de Barcelona.

En 2016, il a rejoint le Gouvernement de la Generalitat de Catalunya en tant que secrétaire à l’Économie. En 2018, il est nommé vice-président et ministre de l’Économie et des Finances, et en mai 2021, il est investi comme 132ᵉ président de la Generalitat de Catalunya, poste qu’il occupera jusqu’en août 2024.

Auparavant, il a travaillé dans le domaine du conseil juridique aux entreprises et aux administrations publiques, ainsi qu’en tant que professeur associé à l’université de Perpignan, et a collaboré avec l’Institut Ignasi Villalonga d’Économie et d’Entreprise en tant que chercheur.

Militant de Joventuts d’Esquerra Republicana depuis l’âge de 16 ans et membre d’Esquerra Republicana depuis 2000, il a été député du Parlement de Catalunya (2006-2016), conseiller municipal de Pineda de Mar (2011-2018) et porte-parole national de Joventuts d’Esquerra Republicana (2003-2007). Il a également exercé des responsabilités au sein de l’exécutif du parti et a été son coordinateur national.

En tant que député, il a été le porte-parole économique d’Esquerra Republicana et le rapporteur de plusieurs lois, telles que la loi sur les consultations populaires par référendum, la loi sur le droit au logement, la loi sur les politiques de la jeunesse et la proposition de loi sur l’équité fiscale pour une sortie de crise solidaire.

En tant qu’ancien président, il s’emploie activement à mettre toutes ses connaissances au service du pays, en collaborant avec le tissu économique, social et culturel, et en maintenant la présence institutionnelle correspondante. En affirmant également l’héritage de son gouvernement, à l’intérieur et à l’extérieur de la Catalogne, avec la volonté de continuer à contribuer à un avenir plus juste, plus prospère et plus libre pour la Catalogne.

Il est marié à Janina Juli et a deux enfants, Clàudia et Pol.

Sa présidence

Avec l’élection du président Aragonès, Esquerra Republicana occupe la présidence de la Generalitat pour la première fois depuis le rétablissement de la démocratie. Son gouvernement, lancé en mai 2021, est le premier gouvernement cent pour cent paritaire, et les domaines du féminisme, de l’écologie et de la recherche ont obtenu le statut de ministère.

La XIVe législature s’est caractérisée par une impulsion transformatrice et progressiste, axée sur la reconstruction postpandémique et le renforcement des services publics, en renforçant notamment les domaines de l’éducation — avec la gratuité de la deuxième année de crèche et la réduction du nombre d’élèves par classe, plus d’enseignants et le soutien au matériel scolaire — ; de la santé, avec l’incorporation de plus de 18 000 nouveaux professionnels de santé ; et de la sécurité, avec l’élargissement du corps de police catalan, les Mossos d’Esquadra. L’impact économique et social de la guerre en Ukraine et la hausse des prix ont également été abordés avec des mesures de soutien aux citoyens et à l’activité productive, au service de l’ensemble de la Catalogne, la Catalogne des huit millions.

Le gouvernement de Pere Aragonès a promu un programme féministe, vert et démocratique, plaçant la transparence et le dialogue comme piliers de la résolution du conflit politique entre la Catalogne et l’État espagnol. La reconnaissance du conflit politique entre la Catalogne et l’État espagnol, les progrès réalisés à la table des négociations entre les gouvernements et l’obtention de l’amnistie et de la réforme du délit de sédition en sont des exemples.

L’engagement en faveur de la langue a été une priorité de son gouvernement, avec la promotion du Pacte national pour la langue, du secteur audiovisuel en catalan avec des initiatives comme la plateforme 3Cat, le retour de programmes pour enfants et jeunes comme SX3, et le soutien à la présence du catalan sur les plateformes numériques.

Au cours de son mandat, la sphère économique et commerciale a été considérablement stimulée, avec une attention particulière à la réindustrialisation et au renforcement de l’économie productive, facilitant un contexte d’exportations et d’investissements record. Le Pacte national pour l’industrie est un accord national majeur visant à renforcer le potentiel industriel de la Catalogne. D’importants investissements ont été attirés dans le pays, avec un grand pari sur la voiture électrique et dans le domaine de la biomédecine. Et avec un engagement clair en faveur du dialogue social, du renforcement et de l’amélioration des conditions de travail et de la création de nouvelles opportunités pour les travailleurs.

L’action institutionnelle et internationale du gouvernement a également été renforcée, avec une participation importante à des forums mondiaux tels que la COP26 à Glasgow, la Climate Week de New York et la défense de la langue catalane auprès des Nations unies à Genève. Il convient également de souligner la reprise des réunions bilatérales de haut niveau avec la Commission européenne après plus d’une décennie ou avec des organisations internationales telles que l’UNESCO. Dans le domaine de l’économie extérieure, plusieurs voyages ont été organisés pour promouvoir la projection économique de la Catalogne dans le monde, notamment aux États-Unis, en Allemagne, en Italie, en Corée du Sud, en Argentine, en Colombie, en Uruguay et au Chili, entre autres.

La législature a été définie par un engagement en faveur de la bonne gouvernance, de la transformation structurelle du pays et du renforcement de la cohésion sociale, avec des politiques en matière de logement, d’éducation, d’emploi, de durabilité et une perspective féministe. Un gouvernement qui a cherché des accords transversaux pour jeter les bases de réformes profondes qui ont permis au pays de se moderniser.