El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest dissabte a Istanbul que la negociació és “l’instrument més poderós per transformar conflictes complexos en oportunitats de progrés”, i ha subratllat que els processos de resolució política requereixen “coratge, perseverança i una estratègia a llarg termini”. Aragonès ha insistit que, fins i tot en situacions aparentment bloquejades, el diàleg pot obrir “portes que semblaven tancades per sempre”.
En la seva intervenció a la conferència internacional Peace and Democratic Society, organitzada pel DEM Parti, el president ha compartit els aprenentatges que poden ser útils per a qualsevol societat immersa en un procés de negociació. Ha destacat que els processos no són lineals, que sovint combinen avenços i retrocessos, i que mantenir el rumb en moments d’incertesa és “essencial per evitar que les dificultats esdevinguin un impediment permanent”.
Aragonès també ha posat l’èmfasi en la necessitat de construir marcs narratius que no humiliïn cap de les parts i que permetin que tothom se senti reconegut en el procés. Ha remarcat que integrar totes les veus, gestionar adequadament els tempos i saber aprofitar les finestres d’oportunitat són elements clau perquè una negociació prosperi. “Negociar no només transforma el conflicte, transforma també els actors que hi participen”, ha afirmat.
En la conferència, titulada “La negociació Catalunya-Espanya: lliçons dels conflictes asimètrics”, on ha descrit el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat així com els principals fets ocorreguts entre la sentència de l’Estatut i el moment actual, Aragonès ha reivindicat que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol “només es pot resoldre per vies democràtiques, permetent que el poble de Catalunya voti i decideixi el seu futur”.
En la seva intervenció, Aragonès ha recordat que, malgrat els avenços assolits en els darrers anys, “el conflicte polític de fons continua sense resoldre’s” i que fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, “ha reconegut públicament l’existència d’aquest conflicte i la necessitat d’una solució política”, si bé encara queden passos pendents per arribar a un acord definitiu.
Després del referèndum del 2017, “el Govern legítim va ser empresonat o forçat a l’exili, es van obrir centenars de causes judicials contra càrrecs electes, activistes i servidors públics i es va voler resoldre un conflicte polític als tribunals”, ha recordat. Ha subratllat també que les eleccions espanyoles del 2019 van obrir “una finestra d’oportunitat” per iniciar una via de negociació: “El Partit Socialista necessitava els vots d’Esquerra Republicana, i vam posar una condició molt clara: començar un procés de negociació cap a una solució política i democràtica per a Catalunya”.
Fruit d’aquell acord, s’hi va constituir una taula de diàleg entre els governs català i espanyol que, malgrat els bloquejos, la pandèmia i els canvis polítics, “ha permès avançar en qüestions concretes”: l’alliberament dels presos polítics, la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i, finalment, l’aprovació de la Llei d’Amnistia.
“Avui la sedició ja no existeix al Codi Penal i disposem d’una Llei d’Amnistia que ha de posar fi a la repressió”, ha subratllat Aragonès. Alhora, ha advertit que l’aplicació de l’amnistia “encara no és completa” i que continua pendent “la plena restitució de drets de dirigents com el president Carles Puigdemont o el vicepresident Oriol Junqueras”.
Aragonès ha volgut compartir algunes de les lliçons apreses del procés de negociació: la necessitat d’una “visió de llarg termini” en conflictes arrelats en la història; el fet que els processos “no són lineals”, amb “passos endavant i enrere”; i la importància de “trobar les paraules adequades” per permetre que totes les parts se sentin reconegudes i no humiliades. En aquest sentit, ha citat el concepte de “desjudicialització” per explicar la necessitat de treure el conflicte dels tribunals i retornar-lo a la política.
El president també ha remarcat que “la negociació més difícil no és amb l’altra part, sinó amb la pròpia gent”, i ha defensat la importància de preparar la ciutadania per entendre que “la resolució del conflicte és un camí gradual”. “El que importa no són els motius pels quals s’obre una finestra d’oportunitat, sinó els resultats que se n’obtenen”, ha afirmat.
Davant d’un auditori a vessar amb representants polítics de diversos països, Aragonès ha expressat el seu ferm suport al poble kurd i a la seva lluita per la pau, la justícia i els drets fonamentals. Ha reivindicat la necessitat que el Kurdistan sigui reconegut com una nació lliure i democràtica i ha denunciat la repressió que pateixen tant la ciutadania kurda com els seus dirigents.
En aquest sentit, ha recordat especialment la situació del líder kurd Abdullah Öcalan, empresonat des del 1999 a la presó d’Imrali. Aragonès ha subratllat que “la llibertat dels dirigents polítics empresonats és indispensable per avançar cap a una solució justa, estable i duradora”. I ha destacat que “el lideratge, doncs, és essencial. El vostre poble té en Abdullah Öcalan un exemple de lideratge. Canviar la història d’un poble —del patiment a l’esperança de pau— requereix lideratge, assumir riscos, i bon lideratge, al cap i a la fi.”
“Volem vides millors per a la nostra gent, societats més lliures i més igualitàries, una Catalunya més justa i més lliure, i un Kurdistan lliure, democràtic i reconegut. Serem dues nacions lliures en el futur”, ha afirmat per finalitzar la seva intervenció. Juntament amb Aragonès, van participar en la sessió “Experiències en resolució de conflictes”, l’exsenador sud-africà Mohamed Bhabha, expresident del Comitè Constitucional del Parlament; Declan Kearney, dirigent del Sinn Féin irlandès; el diputat del Parlament Basc i responsable de relacions internacionals de Bildu, Igor Zulaika; l’expresa i dirigent kurda Azime Isik; i la Premi Nobel de la Pau Jody Williams, moderat per l’exalcaldessa i política kurda Gültan Kışanak.
