L’obra de govern de la XIV legislatura

El govern republicà va situar l’educació al centre de la seva acció, convençut que és clau per combatre les desigualtats i garantir oportunitats.

• Reversió de les retallades en educació de l’any 2010 i millora dels nivells d’inversió.
• Increment del 32 % del pressupost en Educació: de 6.052 M€ el 2020 a 8.004 M€ el 2024.
• Més mestres que mai al sistema educatiu: augment fins a 85.400 docents, amb un increment de més de 3.800 professionals.
• Reducció de les ràtios d’alumnes per millorar l’atenció educativa.
• Aposta per l’educació infantil gratuïta de 0 a 3 anys: posada en marxa de la gratuïtat de l’I2 des del curs 2023-2024.
• Supressió del concert educatiu a les escoles que segreguen per sexe.
• Lluita activa contra la segregació escolar, amb un increment significatiu del pressupost destinat.
• Avançament del calendari escolar com a mesura pedagògica i per afavorir la conciliació familiar.
• Implementació del Val escolar, arribant a més de 725.000 alumnes de primària i secundària, per fer front a l’augment dels costos associats a l’escolarització.
• Priorització de l’educació en els entorns rurals. Incorporació de noves escoles bressols rurals a la xarxa, doblant el nombre d’aquests equipaments i superant les 140.
• Reducció del 30 % de les taxes universitàries, tant de graus com de màsters: fins a 2.000 € menys per estudiant en comparació amb fa set anys.
• Aposta per la formació professional: augment i estabilització de les places, modernització de l’oferta i planificació del mapa de centres mitjançant el diàleg amb els agents socials i el territori.

Amb la gestió de la pandèmia com a punt de partida, el govern va centrar els esforços en deixar enrere la Covid-19 i enfortir l’atenció sanitària a tot el país, apostant per un sistema de salut resilient i innovador.

• Més inversió en sanitat que mai: de 13.705 M€ el 2021 a 15.487 M€ el 2024.
• Gestió de la sortida de la pandèmia de la COVID-19 mitjançant la vacunació massiva, el reforç dels centres d’atenció primària i l’atenció postpandèmia.
• Incorporació de més de 18.300 nous professionals de la salut. Rècord de personal sanitari contractat, amb un total de 24.111 efectius.
• Aposta pel sector de la biotecnologia i la biomedicina, fomentant l’ecosistema de recerca, innovació i transferència de coneixement.
• Impuls i inversió en infraestructures hospitalàries com el Nou Clínic —amb una nova ubicació i un model hospitalari més integrat amb la recerca i la universitat—, i el nou Hospital Trueta de Girona, amb una inversió estructural per modernitzar l’atenció hospitalària.
• Impuls del Centre de Teràpies Avançades de Catalunya per transformar els avenços en recerca en tractaments que millorin la qualitat de vida.
  • Compromís ferm amb la salut mental: posada en marxa del Pla integral per a la salut mental, definint una estratègia transversal i de país a través de la Taula del Pacte Nacional per la Salut Mental i el Benestar Emocional.

Per primer cop, Catalunya ha situat l’habitatge al centre de les polítiques públiques, reconeixent-lo com un dret bàsic i una eina de justícia social.

• Regulació del preu del lloguer per garantir el dret a l’habitatge, amb l’aplicació a 140 municipis declarats zones tensionades.
• Inici del procés d’expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors per incompliment de la funció social i destinar-los a lloguer assequible.
• Aposta per l’habitatge públic: impuls de 10.000 habitatges públics de lloguer, amb un increment del 18 % del parc de lloguer social, mitjançant la construcció de nous pisos i la compra d’habitatges ja construïts.
• Increment de la inversió en rehabilitació d’edificis d’habitatges públics i en la millora de barris d’arreu del país.
• Posada en marxa del projecte “Barris amb futur” per impulsar la prosperitat i la cohesió social.

Reforç de la llengua i la cultura com a eines de cohesió, identitat i futur, després d’anys sense una política lingüística i cultural ambiciosa.

• Aposta per l’augment del pressupost de cultura, passant de l’1,1% a l’inici de legislatura, a l’1,7% previst als pressupostos de 2024, amb l’objectiu d’assolir el 2%.
• Més inversió en cultura que mai, superant els 505 M€ de pressupost definitiu el 2024.
• Posada en marxa del pla “El català, llengua de país”, amb cent mesures per impulsar el català en tots els àmbits.
• Impuls del Pacte Nacional per la Llengua com a gran instrument de consens per fer avançar la llengua catalana com a eina de cohesió i progrés social del país.
• Més inversió que mai en l’audiovisual català: 45 M€, triplicant la inversió.
• Impuls del cinema català, promovent i facilitant grans produccions.
• Creació dels canals X3 i SX3 per al públic jove i infantil, i llançament de la plataforma 3Cat.
• Increment del nombre de títols en català a plataformes com Netflix o HBO, arribant als 4.000, cinc vegades més que a l’inici de legislatura.
• Impuls de la producció de musicals de gran format en català.
• Disseny i impuls de Catalunya Media City a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs i Badalona, el futur hub audiovisual, digital i de videojocs amb vocació de ser referència internacional.

La cohesió social i la igualtat d’oportunitats van guiar l’acció del govern de manera transversal, amb una atenció especial a les persones més vulnerables, particularment als infants i la gent gran.

• Traspàs a la Generalitat de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que permet augmentar els recursos contra la pobresa i simplificar els tràmits.
• Compromís per l’enfortiment del model propi del tercer sector social, amb inversions rècord per projectes impulsats per les entitats.
• Desplegament del servei Barnahus d’atenció als infants i adolescents víctimes de violència sexual.
• Posada en marxa de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil per garantir els drets dels infants.
• Augment del nombre de places públiques a residències, reducció de les llistes d’espera i augment dels ajuts per accedir-hi.
• Agilització del procés de reconeixement de la dependència i la discapacitat, augment de la prestació econòmica i reducció de la llista d’espera.
• Aprovació del projecte d’intervenció social Barris amb Futur, per assolir un país socialment cohesionat i millorar les condicions de vida.
• Aprovació del Pla Nacional de Joventut 2030 amb la voluntat de resoldre les principals problemàtiques dels joves en àmbits com ara l’habitatge, el treball, l’educació, la salut emocional o la justícia ambiental, entre d’altres.
• Resposta ràpida davant les crisis humanitàries. En el cas de la guerra d’Ucraïna donant suport als refugiats, o fent front amb aportacions extraordinàries davant l’emergència humanitària a Palestina. O també responent al terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan.

Durant la XIV legislatura es va fer un salt qualitatiu i quantitatiu molt important de suport al món de l’esport català, per arribar a tothom i arreu. Amb una aposta clara per l’esport popular i el femení.

• Posada en marxa del programa “Més esport, més país”, amb una inversió de 200 milions d’euros per construir i modernitzar instal·lacions esportives arreu del país.
• Multiplicació per vuit de les ajudes als clubs esportius i increment del 50% de l’import destinat a l’esport escolar respecte a 2019.
• Posada en marxa del Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030, amb 70 mesures pràctiques i una aposta clara per assolir la igualtat efectiva, multiplicant-ne les ajudes.

El govern republicà va obrir amb determinació una nova etapa política mitjançant la negociació, assolint importants èxits en la lluita contra la repressió i treballant per tenir la capacitat de decidir lliurement el futur del país.

• Aposta per la negociació entre el Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat, amb l’important reconeixement de l’existència del conflicte polític i de la necessitat d’avançar cap a la seva resolució.
• Defensa arreu de la necessitat de poder votar lliurement sobre el futur de Catalunya en un referèndum acordat sobre la independència, també en fòrums diversos a l’estat i a nivell internacional.
• Impuls de l’informe per a l’Acord de Claredat, per configurar la proposta catalana per a la resolució del conflicte polític amb l’Estat i establir les regles per poder celebrar un referèndum.
• Assoliment de fites importants en la lluita antirepressiva conjunta:
  • Concessió dels indults, que va permetre la sortida de la presó dels presos polítics.
  • Aprovació de la Llei d’Amnistia, que va suposar iniciar el camí per posar fi a la repressió política i judicial.
  • Derogació del delicte de sedició i reforma del delicte de malversació.

Consolidar la veu internacional pròpia mantenint el ferm compromís europeu i participar dels grans debats globals, aportant solucions des de Catalunya, va ser l’objectiu del govern republicà.

• Restabliment de les relacions bilaterals al més alt nivell amb les institucions europees. Recuperació de les reunions de treball amb comissaris europeus després de gairebé una dècada.
• Obertura de noves delegacions del Govern a l’exterior i consolidació d’una xarxa de 21 delegacions amb cobertura institucional en 72 països.
• Impuls a la creació del Cos d’Acció Exterior i de la Unió Europea, per incorporar personal especialitzat en relacions internacionals.
• Posada en marxa d’una campanya internacional del Govern per defensar el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees.
• Augment significatiu de la partida pressupostària destinada a la cooperació al desenvolupament.

Liderar en l’àmbit de la seguretat i la gestió d’emergències, augmentant els efectius i invertint en la constant modernització, per fer possible el benestar i defensar els drets i les llibertats de la ciutadania.

• Increment del cos de Mossos d’Esquadra, superant els 18.500, preveient arribar fins als 22.000 l’any 2030.
• Lluita contra el crim organitzat, amb més mitjans tecnològics, més formació especialitzada i una coordinació reforçada amb altres cossos de seguretat i l’àmbit judicial.
• Reducció de la criminalitat gràcies a l’acció policial de proximitat, l’anàlisi predictiva i el reforç de la prevenció.
• Feminització dels cossos de seguretat i emergències, amb campanyes de captació de talent femení i mesures internes per garantir la igualtat d’oportunitats.
• Creació d’una nova xarxa de comissaries de proximitat, orientada a reforçar el vincle directe amb la ciutadania i facilitar una resposta més àgil.
• Ampliació de les places als cossos de Bombers de la Generalitat i d’Agents Rurals.

El compromís amb una justícia més propera, eficient i centrada en les persones va centrar la feina del govern en aquest àmbit.

• Impuls de la mediació i dels procediments alternatius de resolució de conflictes.
• Avanç cap a una administració de justícia més propera i àgil, amb l’augment del pressupost per a la modernització dels equipaments judicials i penitenciaris.
• Reforç del servei de justícia gratuïta.
• Impuls de les Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI) en casos amb víctimes de violència masclista.

Aconseguir un país amb més llocs de treball, una ocupació de més qualitat i una economia amb capacitat de competir i generar oportunitats per a tothom, prioritat de legislatura.

• Elaboració de la proposta de finançament singular, fora del règim comú, basada en el principi de sobirania fiscal plena, que ha de permetre a Catalunya recaptar el 100% dels seus impostos.
• Acord per a la condonació del FLA, que suposa la cancel·lació del 20% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica.
• Pla Nacional per la Indústria per modernitzar el teixit productiu, fomentar la innovació i fer de la indústria un motor de transició ecològica i digital, amb l’objectiu de reforçar la competitivitat del sector i garantir una ocupació estable i de qualitat.
• Impuls a la reindustrialització i a la continuïtat industrial de Catalunya, per exemple culminat amb l’acord entre Ebro i Chery per recuperar l’activitat a l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca.
• Afavoriment de grans inversions estratègiques internacionals, com la de Lotte a Mont-roig del Camp, la de SEAT (grup Volkswagen) o les d’AstraZeneca i Cisco a Barcelona.
• Assoliment del rècord històric d’ocupació: més de 3,7 milions de persones treballant. Mai s’havien creat tants llocs de treball, arribant a 316.000 llocs nous entre 2021 i 2024.
• Reducció de la taxa d’atur per sota del 10% per primer cop en més d’una dècada, arribant al 8,9% a finals del 2024.
• Foment del creixement sostingut de les exportacions (fins als 10.268 M€ el 2024) i de les inversions estrangeres (6.400 M€ el 2022, màxim històric).
• Millora de la qualificació del deute per part de les principals agències de ràting.
• Captació de 8.321 M€ dels fons Next Generation EU (Pla de recuperació per a Europa), arribant a més de 700 corporacions locals, 41.334 empreses, 82.079 particulars i autònoms, 327 centres de recerca i formació, i 1.538 entitats sense ànim de lucre.
• Posada en marxa de les primeres oficines bancàries mòbils, per combatre l’exclusió financera i garantir l’accés als serveis bancaris en zones rurals o de baixa densitat de població.
• Aposta clara pel diàleg social, amb la incorporació dels agents socials en l’elaboració dels pressupostos. Per primera vegada, el Consell del Diàleg Social s’hi ha posicionat públicament a favor, consolidant un model de concertació que aporta estabilitat i legitimitat a les grans decisions de país.
• Aprovació i desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya, que consolida el país com a referent en recerca al sud d’Europa.
• Aposta per la recerca i la innovació, reforçant la col·laboració entre universitats, centres de recerca i indústria, contribuint a consolidar un ecosistema científic competitiu i amb impacte social.

Durant la legislatura es va apostar decididament per les energies renovables per combatre el canvi climàtic i guanyar sobirania energètica, fent un pas determinant.

• Autorització de més de 1.600 MW d’energia neta durant la legislatura, després de deu anys en què se n’havien instal·lat 9,9 MW.
• Creació de l’empresa pública d’energia, L’Energètica, impulsada per produir i subministrar energia d’origen renovable, gestionar el consum del sector públic i promoure comunitats energètiques.
• Elaboració d’una alternativa de subministrament per substituir el projecte de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) de Riudarenes, amb l’objectiu de respectar els espais d’interès natural.
• Destinació de més de 100 milions d’euros anuals a la lluita contra la pobresa energètica, amb l’impuls de programes de rehabilitació energètica d’habitatges per reduir el consum i millorar l’eficiència.
• Aprovació del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya (2023-2032) i creació d’una línia d’ajuts econòmics per subvencionar la substitució de cobertes amb amiant per plaques fotovoltaiques.
• Lluita contra la sequera amb la posada en marxa d’un paquet d’inversions superior als 600 milions d’euros per desplegar obres d’emergència.
• Aprovació del Pla de gestió de l’aigua de les conques internes de Catalunya 2022-2027, amb una inversió superior als 2.400 milions d’euros fins al 2027, triplicant la del pla anterior.
• Mobilització de més de 834 M€ en actuacions per millorar el sanejament de les aigües residuals.

Defensar la feina de la pagesia i del sector primari, treballant per fer-la més fàcil, va ser una de les tasques principals del govern, centrat especialment en la lluita contra la sequera.

• Identificació de les necessitats i els reptes del territori rural a través de l’Agenda Rural de Catalunya.
• Impuls de l’Estatut de Municipis Rurals per permetre afrontar la millora de les polítiques públiques, reduir la burocràcia, facilitar l’arrelament i afavorir l’equilibri territorial als municipis de menys de 2.000 habitants.
• Mobilització de recursos, fins a 168 milions d’euros, per al sector primari, un dels més afectats per la sequera.
• Disseny d’una inversió de més de 500 milions d’euros fins a l’any 2032 per desenvolupar xarxes de regadiu.
• Definició del Pla estratègic PAC 2023-2027, englobant 1.320 milions d’euros d’ajuts directes a la renda agrària i 688 milions d’euros per a mesures de desenvolupament rural.
• Posada en marxa del Registre de terres en desús i ajuts econòmics per l’impuls de la primera instal·lació agrícola, per facilitar el relleu generacional.
• Increment del 18% del pressupost dedicat a la política marítima.

Impuls de les polítiques de mobilitat sostenible i de reforç del transport públic, destacant l’acord històric pel traspàs de Rodalies.

• Inici del traspàs de titularitat del servei de Rodalies i de la seva infraestructura a la Generalitat, a través de Rodalies Catalunya, amb la creació d’una operadora pública ferroviària pròpia com a pas previ.
• Posada en marxa del primer servei de Rodalies a Lleida.
• Aposta pel TramCamp, una nova infraestructura de mobilitat sostenible que connectarà Reus, Tarragona, Vila-seca i Cambrils.
• Represa de les obres de la Línia 9 del metro, amb una inversió de 925 milions d’euros fins al 2027, que permetrà connectar infraestructures estratègiques com l’aeroport, la Zona Franca, l’Hospitalet i el centre de Barcelona.
• Execució i planificació d’obres en més de 180 trams de carretera arreu del país, per millorar la seguretat viària i les connexions intercomarcals.
• Adopció de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025, per a la construcció de vies ciclistes.

Integrar el feminisme en totes les polítiques de govern com a eina de transformació imprescindible.

• Creació de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i desplegament de polítiques transversals.
• Aprovació del Pla d’Igualtat de Gènere, el Pla d’Acció per Combatre la Pressió Estètica, el Pla d’Abordatge de la Violència Obstètrica, el Pla de Salut Mental Perinatal i el Pla de Salut Afectiva, Sexual i Reproductiva.
• Més de mig milió d’infants atesos pel programa Temps de Cures.
• Aprovació del Pla Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes i reforç de la xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista.
• Reconeixement dels permisos per dolor menstrual i dol gestacional dins de la funció pública.
• Distribució gratuïta de més de mig milió de productes menstruals reutilitzables a totes les farmàcies, amb més de mig milió d’unitats dispensades.

• Finalització de la retirada dels murals colonialistes del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, pintats durant la dictadura de Primo de Rivera.
• Duplicació del pressupost destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.